Sovint, els verbs “ser” i “estar” s’usen indistintament, principalment per influència del castellà, però tant al discurs formal com al discurs informal cal que recuperin el seu ús genuí. Aquí podeu trobar els principals casos on trobam conflicte i algunes indicacions respecte a quan emprar un verb o l’altre.
Actualment, és freqüent l’ús del nexe “com” en comptes de “com que” per connectar una oració causal. Malgrat que de vegades també es fa servir la conjunció “com” per introduir aquest tipus d’oracions.
“Propi” (i els seus derivats) no s’ha d’usar mai per indicar d’una manera emfàtica que es tracta precisament de la cosa que s’anomena i no d’una altra, és a dir, d’emfatitzar la identitat d’algú.
El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.
En català, per indicar una obligació, una necessitat o una conveniència que s’ha de complir, es poden fer servir diverses construccions, però és freqüent l’ús d’algunes formes que no són normatives. Tot seguit us presentem exemples de les perífrasis verbals que cal evitar i les equivalències en català normatiu.
En situacions informals, es tendeix a pronunciar els diftongs precedits d’una consonant velar (c/qu, g/gu) com una sola vocal en paraules populars i patrimonials (i, sobretot, en posició àtona) …
Els pronoms personals tònics de primera i segona persona plural tenen, tradicionalment, les formes nosaltres i vosaltres com a generals. Col·loquialment i localment, però, s’han produït diferents variants …
Els noms i els adjectius masculins amb el radical acabat en ç, x, ix i tx formen el plural afegint la vocal de suport o entre l’arrel i la marca de plural s …
El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes. D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana …
En alguns compostos cultes, sovint s’elimina un dels constituents. És el cas de paraules com bus (de autobús), …
