En els topònims urbans (carrers, places, vies urbanes, etc.) és admissible tant fer servir la preposició de com elidir-la entre el nom comú (carrer, plaça, avinguda…) i el nom propi. Així, és possible anomenar la plaça d’Espanya o la plaça Espanya, el carrer de Nicolau de Pacs o el carrer Nicolau Pacs, l’avinguda de Joan … Continua llegint «La preposició ‘de’ en topònims urbans»
Collir albercocs, aubercocs o ubercocs? A les Balears i en certs parlars nord-occidentals, en un seguit de casos, hi ha la tendència de canviar la ela per una u. Aquest canvi és admissible en els registres col·loquials, però en els registres formals s’ha de fer la ela. Aquest fenomen es dona en paraules de lèxic … Continua llegint «La vocalització de la ela»
Que no us aixequin la *camia! En una sèrie reduïda de mots (acusar, acuseta, camisa, camiseta, enclusa, llosa, rosada, rosegar, rosegó, rosella, etc.) es produeix la caiguda de la essa intervocàlica (*acuar, *cueta, *camia, *camieta, *enclua…). De vegades, el lloc de la essa és ocupat per una v o una u (rovegar, rovada, lloua, rovegó…). … Continua llegint «Caiguda de la essa intervocàlica»
No obstant ja surt a la Gramàtica. No obstant això, no és la forma preferible en tots els registres. La locució adverbial no obstant es fa servir, en general, com a connector per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció, i sol aparèixer aïllat de la resta de l’oració per mitjà … Continua llegint «La locució adverbial «No obstant»»
Intentarem parlar d’alls i ulls sense que tot siguin ais i uis. La iodització és un fenomen fonètic propi d’alguns parlars del català oriental (especialment el baleàric) que consisteix a pronunciar amb semivocal [j] (i no amb lateral palatal [ʎ]) certs mots patrimonials que han evolucionat dels grups llatins C’L, G’L, LE, LI (amb i … Continua llegint «La iodització i el ieisme»
En l’oralitat, com a resultat del contacte de vocals àtones entre paraules diferents, quan la segona comença per a, es perd aquesta vocal. Per exemple, al sintagma quatre [a]belles, la a d’abelles no es pronuncia. En conseqüència, alguns parlants interpreten que aquesta paraula no porta a, de manera que l’elisió també es produeix tot i … Continua llegint «Elisió/Addició de «a» inicial»
L’homo, l’home o l’homu? En el bloc del català oriental i, per tant, a les Balears, hi ha la tendència d’assimilar la vocal neutra final de les paraules masculines a la o tònica anterior, de manera que la vocal neutra es pronuncia com una o tancada. Aquesta pronunciació es transforma en [u] a Menorca, Eivissa, Formentera … Continua llegint «Assimilació d’una vocal neutra a una o tònica»
Els pronoms personals tònics de primera i segona persona plural tenen, tradicionalment, les formes nosaltres i vosaltres com a generals. Col·loquialment i localment, però, s’han produït diferents variants …
En alguns compostos cultes, sovint s’elimina un dels constituents. És el cas de paraules com bus (de autobús), …
A Mallorca (excepte a Felanitx i, amb diferències generacionals, a Artà i Capdepera) i tot Eivissa (excepte la vila d’Eivissa) és habitual elidir la vocal final en els mots originalment esdrúixols acabats en -ia. Així, es pronuncia histori per història, besti per bèstia, …
