En construccions d’imperatiu o d’infinitiu més clític pronominal, l’accent del radical verbal es pot traslladar cap a la dreta. Aquest tipus de desplaçament és habitual en alguns parlars del nostre domini lingüístic, especialment, de les Illes Balears. Mallorquí i menorquí En construccions d’infinitiu, en mallorquí i menorquí aquest fenomen es dona de manera sistemàtica i … Continua llegint «Desplaçament accentual en construccions d’infinitiu o d’imperatiu més clític pronominal»
Diven(d)res de cen(d)ra. Quan un parlant s’enfronta a un grup consonàntic complex, format per tres o més consonants seguides, tendeix a la simplificació de sons. Per exemple, en algunes zones de parla catalana, com Mallorca, s’omet la d epentètica dels grups –ndr- i –ldr– en el cas d’algunes paraules: cen(d)ra, diven(d)res, ten(d)re, gen(d)re o ten(d)rum. … Continua llegint «Els grups -ndr- i -ldr-»
Collir albercocs, aubercocs o ubercocs? A les Balears i en certs parlars nord-occidentals, en un seguit de casos, hi ha la tendència de canviar la ela per una u. Aquest canvi és admissible en els registres col·loquials, però en els registres formals s’ha de fer la ela. Aquest fenomen es dona en paraules de lèxic … Continua llegint «La vocalització de la ela»
Si ho haguéssiu sabut, no us hauríeu equivocat. Tot i que de vegades s’usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. En aquests casos és més adequat utilitzar la conjunció si o un nexe condicional (en cas que/de, posat que, a condició que/de…). Si ho … Continua llegint «L’infinitiu condicional»
Parlant correctament és com s’entén la gent. El gerundi és una forma verbal que té valor duratiu i pot expressar tant una acció simultània com una immediatament anterior a la de l’oració principal. En aquest darrer cas, el gerundi sol indicar la manera com es realitza l’acció del verb del qual depèn. La campanya arriba … Continua llegint «Gerundi de posterioritat i gerundi de conseqüència»
El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.
En situacions informals, es tendeix a pronunciar els diftongs precedits d’una consonant velar (c/qu, g/gu) com una sola vocal en paraules populars i patrimonials (i, sobretot, en posició àtona) …
