morfologia – GALMIC

Els gerundis en -guent

En català hi ha un grup de verbs que tenen un radical acabat en consonant velar, -g. Són verbs com beure, jeure, caure, moure, etc. Aquests verbs presenten el segment velar en diverses formes del paradigma, com en la primera persona del present d’indicatiu (bec, jec, caic, moc, etc.), en el present de subjuntiu (begui, jegui, caigui, mogui, etc.) en el passat simple (begué, jagué, caigué, mogué), en l’imperfet de subjuntiu (begués) i també en el participi, si fa servir les terminacions regulars ‑ut/‑uda (begut/beguda, jagut/jaguda, caigut/caiguda, mogut/moguda).

Falsos pronominals

Se t’ha caigut el llapis i ara ja me call. Un verb pronominal és un verb que té un pronom inherent que concorda amb el subjecte, però que no té una funció sintàctica pròpiament dita. Així, el pronom, en lloc de tenir una funció de complement, forma part del verb i en pot fer variar … Continua llegint «Falsos pronominals»

Combinacions amb el pronom datiu singular/plural de tercera persona

Li’l pagaré i Els el donaré o L’hi pagaré i Els hi donaré? Segons la varietat dialectal que parleu, us poden sonar més naturals unes o altres formes. Així, si sou valencians, segurament utilitzeu les primeres, mentre que, si sou de qualsevol altra de les àrees del territori lingüístic català, usau les segones. La realitat … Continua llegint «Combinacions amb el pronom datiu singular/plural de tercera persona»

Formes normatives del present de subjuntiu

Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, als mitjans … Continua llegint «Formes normatives del present de subjuntiu»

Formes normatives de l’imperfet de subjuntiu

Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, … Continua llegint «Formes normatives de l’imperfet de subjuntiu»

Formes normatives del perfet de subjuntiu

Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis i de la inseguretat lingüística, hi ha certa tendència a considerar normatives només les formes … Continua llegint «Formes normatives del perfet de subjuntiu»

L’ús del subjuntiu

El subjuntiu s’utilitza per expressar desitjos, possibilitats, incerteses o condicions hipotètiques. És un mode que apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció com que o quan, tot i que també es pot fer servir amb expressions que indiquen un desig. Present de subjuntiu El present de subjuntiu expressa fets hipotètics en el present o … Continua llegint «L’ús del subjuntiu»

Altres qüestions del present d’indicatiu

La normativa catalana, com sabem, és polimòrfica i admet diverses possibilitats per a un mateix fenomen, especialment en relació amb la morfologia verbal. En aquest sentit, en els verbs de la 1a conjugació, són normatives tant les terminacions -am i –au (lluitam, lluitau) com –em i –eu (lluitem, lluiteu). En el cas de les Balears, … Continua llegint «Altres qüestions del present d’indicatiu»

Primera persona del singular del present d’indicatiu

A les Illes Balears, la major part dels verbs tenen desinència zero a la 1a persona del present d’indicatiu (jo, com a dona, no call), a diferència del rossellonès (jo com a dona, no calli), del català oriental central i nord-occidental (jo com a dona, no callo, que es pronuncia jo com a dona, no … Continua llegint «Primera persona del singular del present d’indicatiu»

El guionet i els prefixos

Com ja hem explicat a altres fitxes lingüístiques, el guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Es pot utilitzar per crear mots compostos (tot i que la majoria s’escriuen com un sol … Continua llegint «El guionet i els prefixos»