En català tenim dos tipus d’adjectius des del punt de vista de la morfologia flexiva de gènere: els variables i els invariables. En els adjectius variables respecte al gènere, el femení presenta la marca ‑a i –e en plural (blanca, blanques), mentre que el masculí sol aparèixer sense marca explícita (blanc, roig), o bé presenta una ‑e, que … Continua llegint «Els adjectius ‘cortès’, ‘comú’, ‘gris’ i ‘covard’ són variables»
El mot ca (reducció de casa) presenta una sèrie de contraccions quan va seguit d’un article masculí, ja sigui l’article determinant comú (el, els), el baleàric (es) o el personal (en). Així, aquest mot pren les formes: cal, cals, cas i can. Cal recordar que aquestes formes es donen quan l’article no es pot apostrofar … Continua llegint «Les contraccions de ‘ca’ i ‘Son’»
En català hi ha un grup de verbs que tenen un radical acabat en consonant velar, -g. Són verbs com beure, jeure, caure, moure, etc. Aquests verbs presenten el segment velar en diverses formes del paradigma, com en la primera persona del present d’indicatiu (bec, jec, caic, moc, etc.), en el present de subjuntiu (begui, jegui, caigui, mogui, etc.) en el passat simple (begué, jagué, caigué, mogué), en l’imperfet de subjuntiu (begués) i també en el participi, si fa servir les terminacions regulars ‑ut/‑uda (begut/beguda, jagut/jaguda, caigut/caiguda, mogut/moguda).
Se t’ha caigut el llapis i ara ja me call. Un verb pronominal és un verb que té un pronom inherent que concorda amb el subjecte, però que no té una funció sintàctica pròpiament dita. Així, el pronom, en lloc de tenir una funció de complement, forma part del verb i en pot fer variar … Continua llegint «Falsos pronominals»
Li’l pagaré i Els el donaré o L’hi pagaré i Els hi donaré? Segons la varietat dialectal que parleu, us poden sonar més naturals unes o altres formes. Així, si sou valencians, segurament utilitzeu les primeres, mentre que, si sou de qualsevol altra de les àrees del territori lingüístic català, usau les segones. La realitat … Continua llegint «Combinacions amb el pronom datiu singular/plural de tercera persona»
Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, als mitjans … Continua llegint «Formes normatives del present de subjuntiu»
Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, … Continua llegint «Formes normatives de l’imperfet de subjuntiu»
Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis i de la inseguretat lingüística, hi ha certa tendència a considerar normatives només les formes … Continua llegint «Formes normatives del perfet de subjuntiu»
El subjuntiu s’utilitza per expressar desitjos, possibilitats, incerteses o condicions hipotètiques. És un mode que apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció com que o quan, tot i que també es pot fer servir amb expressions que indiquen un desig. Present de subjuntiu El present de subjuntiu expressa fets hipotètics en el present o … Continua llegint «L’ús del subjuntiu»
La normativa catalana, com sabem, és polimòrfica i admet diverses possibilitats per a un mateix fenomen, especialment en relació amb la morfologia verbal. En aquest sentit, en els verbs de la 1a conjugació, són normatives tant les terminacions -am i –au (lluitam, lluitau) com –em i –eu (lluitem, lluiteu). En el cas de les Balears, … Continua llegint «Altres qüestions del present d’indicatiu»
