Tradicionalment, la locució verbal acabar amb tenia dos significats: (1) acordar amb algú alguna cosa, com en El conseller va acabar amb la presidenta de reunir-se en privat o en El fiscal ha acabat amb el jutge una condemna exemplar; i (2) el significat d’acabar una reunió o un acte d’alguna manera, com en L’entrega … Continua llegint «‘Acabar amb’»
Se t’ha caigut el llapis i ara ja me call. Un verb pronominal és un verb que té un pronom inherent que concorda amb el subjecte, però que no té una funció sintàctica pròpiament dita. Així, el pronom, en lloc de tenir una funció de complement, forma part del verb i en pot fer variar … Continua llegint «Falsos pronominals»
En principi, s’escriuen en majúscula els noms d’astres en general; en els casos en què la denominació inclou el nom genèric de l’astre, aquest va en minúscula. En contextos astronòmics, Lluna, Sol i Terra s’escriuen amb majúscula, atès que ens referim a aquests elements com a noms designatius i propis. En canvi, utilitzam la minúscula en contextos no astronòmics, quan s’usa en sentit genèric i metafòric o quan s’esmenten les fases de lluna o els eclipsis.
“Gran” és un adjectiu que es relaciona sobretot amb l’extensió i l’espai, és a dir, que algú o alguna cosa tenen unes mesures considerables que excedeixen les ordinàries, unes mesures relatives a la capacitat, la quantitat, la intensitat, etc. En canvi, “gros” és un adjectiu que es refereix al volum que ocupa un objecte i a la seva mida.
“Sentir” significa percebre un so, és a dir, que és un fet involuntari conseqüència de tenir orelles. Es pot sentir un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. En canvi, “escoltar” és una acció voluntària que significa parar atenció
