En català els grups que comencen amb la consonant essa seguida d’una altra consonant són pronunciats amb una vocal de suport. Així, paraules com estop o establishment són dites, i en aquest cas escrites, amb aquesta vocal. Això no obstant, algunes paraules conserven la grafia original com striptease, statu quo o spin, o noms propis … Continua llegint «Apostrofació davant essa seguida de consonant»
El 2016, amb la publicació de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, s’introduïren una sèrie de canvis en els accents diacrítics. L’accent diacrític serveix per establir una distinció entre mots que s’escriuen igual. Principalment, es va reduir el nombre de mots que en duen. Així, actualment, la llengua catalana compta únicament amb … Continua llegint «Els accents diacrítics»
El mot ca (reducció de casa) presenta una sèrie de contraccions quan va seguit d’un article masculí, ja sigui l’article determinant comú (el, els), el baleàric (es) o el personal (en). Així, aquest mot pren les formes: cal, cals, cas i can. Cal recordar que aquestes formes es donen quan l’article no es pot apostrofar … Continua llegint «Les contraccions de ‘ca’ i ‘Son’»
L’apòstrof és un signe gràfic, una coma volada (‘), que serveix per indicar l’elisió de les vocals dels articles definit i personal (el, la, en, na), de la preposició de i dels pronoms febles davant de paraules que comencen per vocal, precedida o no de h, o bé, en el cas dels pronoms febles, darrere dels verbs o … Continua llegint «L’apòstrof»
Les sigles són el resultat de l’abreviació de dues paraules o més, principalment, a partir de l’adopció de les lletres inicials de cada mot amb significat lèxic del sintagma. Exemples: Cal destacar algunes particularitats en la formació de certes sigles: Pronúncia 1. Algunes es llegeixen amb els noms de les lletres que el conformen, és a … Continua llegint «Formació de sigles»
“El guardaespatlles del batlle” o “el guardaespatles del batle”? En català, hi ha un seguit de paraules que es poden escriure en tots els registres tant amb el grup –tl– com amb el grup –tll–. És el cas de les paraules següents i els seus derivats: ametla/ametlla, batle/batlle, espatla/espatlla, guatla o guàtlera/guatlla, motle o motlo/motlle … Continua llegint «Els grups -tl- i -tll-»
Com ja hem explicat a altres fitxes lingüístiques, el guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Es pot utilitzar per crear mots compostos (tot i que la majoria s’escriuen com un sol … Continua llegint «El guionet i els prefixos»
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Entre els usos habituals del guionet (separar mots a final de ratlla, enllaçar verbs amb pronoms febles i enllaçar, en els numerals, les desenes … Continua llegint «El guionet i els mots compostos»
A fi de resoldre dubtes concrets que puguin sorgir, a tall de recordatori, tot seguit presentam de forma abreujada les convencions tipogràfiques més importants relatives a les abreviatures, així com algunes de les seves característiques principals.
Avui us parlarem de símbols, que són lletres o signes que serveixen per representar un concepte. Cal tenir en compte que són estandarditzats internacionalment i, per tant, s’escriuen de la mateixa manera en totes les llengües. Són d’ús freqüent a textos informatius, ja que ajuden a exposar la informació de forma més visual i clara. Tot i … Continua llegint «Els símbols»