Variació funcional: registres informals

Els gerundis en -guent

En català hi ha un grup de verbs que tenen un radical acabat en consonant velar, -g. Són verbs com beure, jeure, caure, moure, etc. Aquests verbs presenten el segment velar en diverses formes del paradigma, com en la primera persona del present d’indicatiu (bec, jec, caic, moc, etc.), en el present de subjuntiu (begui, jegui, caigui, mogui, etc.) en el passat simple (begué, jagué, caigué, mogué), en l’imperfet de subjuntiu (begués) i també en el participi, si fa servir les terminacions regulars ‑ut/‑uda (begut/beguda, jagut/jaguda, caigut/caiguda, mogut/moguda).

Desplaçament accentual en construccions d’infinitiu o d’imperatiu més clític pronominal

En construccions d’imperatiu o d’infinitiu més clític pronominal, l’accent del radical verbal es pot traslladar cap a la dreta. Aquest tipus de desplaçament és habitual en alguns parlars del nostre domini lingüístic, especialment, de les Illes Balears.  Mallorquí i menorquí En construccions d’infinitiu, en mallorquí i menorquí aquest fenomen es dona de manera sistemàtica i … Continua llegint «Desplaçament accentual en construccions d’infinitiu o d’imperatiu més clític pronominal»

Si no / sinó

Si no coneixem l’ús de les conjuncions, no escriurem bé. No demostrarem un domini de la normativa, sinó que quedarem malament. La confusió de sinó i si no és freqüent perquè la pronúncia és la mateixa. L’ús indiscriminat d’ambdues formes no és correcte, ja que tenen significats diferents: mentre que sinó és una conjunció adversativa, … Continua llegint «Si no / sinó»

Abús dels possessius

Estam posseïts pels possessius. A diferència d’altres llengües, en català disposam de possessius àtons (mon, ma, ton, ta, etc.) i possessius tònics, que solen anar acompanyats d’un article. Igualment, en la nostra llengua es fa un ús més limitat dels possessius que en d’altres. De totes maneres, com a resultat de calcs o traduccions literals, … Continua llegint «Abús dels possessius»

La vocalització de la ela

Collir albercocs, aubercocs o ubercocs? A les Balears i en certs parlars nord-occidentals, en un seguit de casos, hi ha la tendència de canviar la ela per una u. Aquest canvi és admissible en els registres col·loquials, però en els registres formals s’ha de fer la ela. Aquest fenomen es dona en paraules de lèxic … Continua llegint «La vocalització de la ela»

Caiguda de la essa intervocàlica

Que no us aixequin la *camia! En una sèrie reduïda de mots (acusar, acuseta, camisa, camiseta, enclusa, llosa, rosada, rosegar, rosegó, rosella, etc.) es produeix la caiguda de la essa intervocàlica (*acuar, *cueta, *camia, *camieta, *enclua…). De vegades, el lloc de la essa és ocupat per una v o una u (rovegar, rovada, lloua, rovegó…). … Continua llegint «Caiguda de la essa intervocàlica»

El gerundi especificatiu

Avui us portam una entrada avisant que avisa sobre l’ús inadequat del gerundi especificatiu. A l’anterior fitxa lingüística vam parlar sobre alguns usos inadequats del gerundi (per indicar posterioritat i per expressar conseqüència). En el cas de la fitxa lingüística d’avui, parlarem sobre el gerundi especificatiu, el qual no es vincula al verb principal (a … Continua llegint «El gerundi especificatiu»

La iodització i el ieisme

Intentarem parlar d’alls i ulls sense que tot siguin ais i uis. La iodització és un fenomen fonètic propi d’alguns parlars del català oriental (especialment el baleàric) que consisteix a pronunciar amb semivocal [j] (i no amb lateral palatal [ʎ]) certs mots patrimonials que han evolucionat dels grups llatins C’L, G’L, LE, LI (amb i … Continua llegint «La iodització i el ieisme»

Elisió/Addició de «a» inicial

En l’oralitat, com a resultat del contacte de vocals àtones entre paraules diferents, quan la segona comença per a, es perd aquesta vocal. Per exemple, al sintagma quatre [a]belles, la a d’abelles no es pronuncia. En conseqüència, alguns parlants interpreten que aquesta paraula no porta a, de manera que l’elisió també es produeix tot i … Continua llegint «Elisió/Addició de «a» inicial»