De vegades, les enumeracions inclouen molts elements i no els podem tenir tots en compte, especialment quan el que es pretén és només exemplificar algun comentari previ. En aquests casos, l’enumeració, que ha de constar com a mínim de dos elements, es deixa incompleta per mitjà de l’ús dels punts suspensius o d’un etcètera. Cal … Continua llegint «Enumeracions incompletes»
Avui parlarem de les enumeracions: quan s’utilitzen les majúscules i les minúscules, quins signes de puntuació són més adients i quins símbols s’utilitzen per fer les llistes. Les enumeracions són un recurs que consisteix a agrupar mots o grups de mots successivament per exposar diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació. Els … Continua llegint «Les enumeracions»
Avui us portam una fitxa lingüística per a tot Balears. Davant d’un nom de lloc, l’adjectiu tot pot significar ‘la totalitat d’aquest territori’ o ‘la totalitat de la població d’aquest territori’ i, en general, no concorda amb el topònim. Només quan el topònim és femení i duu article es pot fer la concordança. Sense l’article … Continua llegint «La concordança de «tot» i «mig»»
A l’hora d’abreviar els dies de la setmana i els mesos dels anys, així com els nombres ordinals, hi podem trobar gran variabilitat de fórmules. Avui parlarem de les més habituals.
A entrades anteriors vàrem parlar sobre les principals convencions i la normativa de les abreviatures. Vam indicar que la majoria d’abreviatures es poden escriure en minúscula o en majúscula, d’acord amb la grafia que correspongués a la paraula abreujada, però com és freqüent l’ús d’antropònims als mitjans i de fórmules de tractament, ens agradaria fer-ne un incís.
A fi de resoldre dubtes concrets que puguin sorgir, a tall de recordatori, tot seguit presentam de forma abreujada les convencions tipogràfiques més importants relatives a les abreviatures, així com algunes de les seves característiques principals.
Avui us parlarem de símbols, que són lletres o signes que serveixen per representar un concepte. Cal tenir en compte que són estandarditzats internacionalment i, per tant, s’escriuen de la mateixa manera en totes les llengües. Són d’ús freqüent a textos informatius, ja que ajuden a exposar la informació de forma més visual i clara. Tot i … Continua llegint «Els símbols»
En principi, s’escriuen en majúscula els noms d’astres en general; en els casos en què la denominació inclou el nom genèric de l’astre, aquest va en minúscula. En contextos astronòmics, Lluna, Sol i Terra s’escriuen amb majúscula, atès que ens referim a aquests elements com a noms designatius i propis. En canvi, utilitzam la minúscula en contextos no astronòmics, quan s’usa en sentit genèric i metafòric o quan s’esmenten les fases de lluna o els eclipsis.
Durant un temps hi va haver molts dubtes pel que fa a la correcció de les expressions “degut a” i “donat que”, ja que es consideraven calcs inadmissibles del castellà, de manera que no es podien emprar al registre formal i es recomanava substituir-les per “atès que”, “vist que”, “ja que” o “com que”. Finalment, a l’edició de la Gramàtica de la llengua catalana l’any 2016 ambdues van ser acceptades amb valor causal i són normatives a tots els registres.
La idea de finalitat i destinació davant infinitiu provoca tanta incertesa que, tot i que es recomanen unes formes en lloc d’unes altres, en la major part dels casos es pot emprar indistintament per i per a, tant en el registre formal com al registre informal. De totes maneres, tot seguit observarem algunes preferències i recomanacions al registre formal.
