No obstant ja surt a la Gramàtica. No obstant això, no és la forma preferible en tots els registres. La locució adverbial no obstant es fa servir, en general, com a connector per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció, i sol aparèixer aïllat de la resta de l’oració per mitjà … Continua llegint «La locució adverbial «No obstant»»
Amb relació als vostres dubtes i en relació amb el vostre interès per la llengua… Atès que en certs parlars les preposicions amb i en es pronuncien igual, convé parar esment a l’ús d’algunes locucions com amb relació a i en relació amb. Ambdues són adequades i es poden emprar indistintament per delimitar el tema … Continua llegint «“Amb relació a” i “En relació amb”»
Un tast a nivell de llengua lingüístic La locució a nivell és un enemic invisible que assetja els professionals de la llengua: tot i que apareix al diccionari, s’abusa del seu significat (que s’amplia) i del seu ús (cosa que fa empobrir la llengua). D’acord amb el DIEC, aquesta locució té un sentit merament espacial que … Continua llegint «A nivell»
En base a A partir de les nostres paraules i a base de a força de repetir la normativa, segur que entendreu millor l’ús d’aquestes locucions. L’expressió en base a, amb el sentit de ‘prenent com a base’ no és adequada en català en cap registre. Es pot substituir per segons, d’acord amb, tenint en compte, sobre la base de, partint … Continua llegint «En base a / Amb base a / A base de»
Avui us portam una entrada avisant que avisa sobre l’ús inadequat del gerundi especificatiu. A l’anterior fitxa lingüística vam parlar sobre alguns usos inadequats del gerundi (per indicar posterioritat i per expressar conseqüència). En el cas de la fitxa lingüística d’avui, parlarem sobre el gerundi especificatiu, el qual no es vincula al verb principal (a … Continua llegint «El gerundi especificatiu»
Fixau-vos en aquest gens complex text per a inexperts. La grafia x, quan no representa el so palatal (de xerrar o planxar, per exemple), de vegades s’ha de pronunciar [gz] (sonor) i de vegades [ks] o [s] (sord). Pronunciació de la x amb el so [ks] Exemples: taxi, asfíxia, complexió, fixar, lèxic, luxe, òxid, sintaxi, … Continua llegint «Els sons [ks] i [gz] amb la grafia x»
Parlant correctament és com s’entén la gent. El gerundi és una forma verbal que té valor duratiu i pot expressar tant una acció simultània com una immediatament anterior a la de l’oració principal. En aquest darrer cas, el gerundi sol indicar la manera com es realitza l’acció del verb del qual depèn. La campanya arriba … Continua llegint «Gerundi de posterioritat i gerundi de conseqüència»
Intentarem parlar d’alls i ulls sense que tot siguin ais i uis. La iodització és un fenomen fonètic propi d’alguns parlars del català oriental (especialment el baleàric) que consisteix a pronunciar amb semivocal [j] (i no amb lateral palatal [ʎ]) certs mots patrimonials que han evolucionat dels grups llatins C’L, G’L, LE, LI (amb i … Continua llegint «La iodització i el ieisme»
En acabar de llegir aquest article, segur que haureu après alguna cosa nova. Fa unes setmanes, quan vam parlar sobre l’alternança de preposicions davant infinitiu, ja vam esmentar alguns canvis que s’havien introduït a la GIEC l’any 2016. A la fitxa lingüística d’avui volem fer referència a altres petites modificacions que es van anunciar aquell … Continua llegint «Expressions temporals i causals amb una subordinada d’infinitiu»
Encara us fa por (de) no utilitzar bé les preposicions? A l’entrada anterior vam parlar sobre l’alternança de preposicions davant d’infinitiu en els casos en què aquest infinitiu fa de complement preposicional regit. En aquesta fitxa, però, parlarem de tres funcions sintàctiques que, si bé habitualment no exigeixen preposicions, quan es realitzen amb una subordinada … Continua llegint ««De» davant subjecte o complement directe»
