En català, els numerals ordinals i cardinals presenten una flexió diferent. Els ordinals són variables, mentre que els cardinals no tenen flexió de gènere. En són l’excepció “un” (o “una”, sense plural), “dos” (o “dues”) i “cent”, que té les formes de plural “cents” i “centes”, per al masculí i el femení, respectivament
En català hi ha verbs que regeixen les preposicions “a”, “de”, “en” i “amb”. Quan es troben davant d’una oració introduïda per la conjunció “que”, la preposició s’elideix en els registres formals. Per tant, les preposicions “a”, “de”, “en” i “amb” s’elideixen davant la conjunció “que”.
“Sentir” significa percebre un so, és a dir, que és un fet involuntari conseqüència de tenir orelles. Es pot sentir un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. En canvi, “escoltar” és una acció voluntària que significa parar atenció
Sovint, els verbs “ser” i “estar” s’usen indistintament, principalment per influència del castellà, però tant al discurs formal com al discurs informal cal que recuperin el seu ús genuí. Aquí podeu trobar els principals casos on trobam conflicte i algunes indicacions respecte a quan emprar un verb o l’altre.
Actualment, és freqüent l’ús del nexe “com” en comptes de “com que” per connectar una oració causal. Malgrat que de vegades també es fa servir la conjunció “com” per introduir aquest tipus d’oracions.
“Propi” (i els seus derivats) no s’ha d’usar mai per indicar d’una manera emfàtica que es tracta precisament de la cosa que s’anomena i no d’una altra, és a dir, d’emfatitzar la identitat d’algú.
El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.
En català, per indicar una obligació, una necessitat o una conveniència que s’ha de complir, es poden fer servir diverses construccions, però és freqüent l’ús d’algunes formes que no són normatives. Tot seguit us presentem exemples de les perífrasis verbals que cal evitar i les equivalències en català normatiu.
En situacions informals, es tendeix a pronunciar els diftongs precedits d’una consonant velar (c/qu, g/gu) com una sola vocal en paraules populars i patrimonials (i, sobretot, en posició àtona) …
Els pronoms personals tònics de primera i segona persona plural tenen, tradicionalment, les formes nosaltres i vosaltres com a generals. Col·loquialment i localment, però, s’han produït diferents variants …
