La diferència entre que el Barça sigui campió si guanya el Betis o al Betis és substancial. Com a norma general, el complement directe se situa immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició, com podeu veure en aquests exemples: Un home assassina la seva dona a Dos Hermanas, a Sevilla. (no … Continua llegint «El marcatge diferencial d’objecte en català»
En la majoria de parlars orientals, les vocals [e], [ɛ] i [a] esdevenen vocal neutra ([ə]) en posició àtona. La reducció vocàlica s’ha de fer tant als registres formals com als informals. contesta [é] > contesteu [ə] gel [ɛ́] > geleu [ə] casa [á] > caseta [ə] De totes maneres, hi ha un seguit d’excepcions, en … Continua llegint «Manca de neutralització [a], [e] i [ɛ] àtones»
De vegades, les enumeracions inclouen molts elements i no els podem tenir tots en compte, especialment quan el que es pretén és només exemplificar algun comentari previ. En aquests casos, l’enumeració, que ha de constar com a mínim de dos elements, es deixa incompleta per mitjà de l’ús dels punts suspensius o d’un etcètera. Cal … Continua llegint «Enumeracions incompletes»
Avui parlarem de les enumeracions: quan s’utilitzen les majúscules i les minúscules, quins signes de puntuació són més adients i quins símbols s’utilitzen per fer les llistes. Les enumeracions són un recurs que consisteix a agrupar mots o grups de mots successivament per exposar diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació. Els … Continua llegint «Les enumeracions»
Avui us portam una fitxa lingüística per a tot Balears. Davant d’un nom de lloc, l’adjectiu tot pot significar ‘la totalitat d’aquest territori’ o ‘la totalitat de la població d’aquest territori’ i, en general, no concorda amb el topònim. Només quan el topònim és femení i duu article es pot fer la concordança. Sense l’article … Continua llegint «La concordança de «tot» i «mig»»
A l’hora d’abreviar els dies de la setmana i els mesos dels anys, així com els nombres ordinals, hi podem trobar gran variabilitat de fórmules. Avui parlarem de les més habituals.
A entrades anteriors vàrem parlar sobre les principals convencions i la normativa de les abreviatures. Vam indicar que la majoria d’abreviatures es poden escriure en minúscula o en majúscula, d’acord amb la grafia que correspongués a la paraula abreujada, però com és freqüent l’ús d’antropònims als mitjans i de fórmules de tractament, ens agradaria fer-ne un incís.
A fi de resoldre dubtes concrets que puguin sorgir, a tall de recordatori, tot seguit presentam de forma abreujada les convencions tipogràfiques més importants relatives a les abreviatures, així com algunes de les seves característiques principals.
Avui us parlarem de símbols, que són lletres o signes que serveixen per representar un concepte. Cal tenir en compte que són estandarditzats internacionalment i, per tant, s’escriuen de la mateixa manera en totes les llengües. Són d’ús freqüent a textos informatius, ja que ajuden a exposar la informació de forma més visual i clara. Tot i … Continua llegint «Els símbols»
En principi, s’escriuen en majúscula els noms d’astres en general; en els casos en què la denominació inclou el nom genèric de l’astre, aquest va en minúscula. En contextos astronòmics, Lluna, Sol i Terra s’escriuen amb majúscula, atès que ens referim a aquests elements com a noms designatius i propis. En canvi, utilitzam la minúscula en contextos no astronòmics, quan s’usa en sentit genèric i metafòric o quan s’esmenten les fases de lluna o els eclipsis.
