Com ja hem explicat a altres fitxes lingüístiques, el guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Es pot utilitzar per crear mots compostos (tot i que la majoria s’escriuen com un sol … Continua llegint «El guionet i els prefixos»
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Entre els usos habituals del guionet (separar mots a final de ratlla, enllaçar verbs amb pronoms febles i enllaçar, en els numerals, les desenes … Continua llegint «El guionet i els mots compostos»
No obstant ja surt a la Gramàtica. No obstant això, no és la forma preferible en tots els registres. La locució adverbial no obstant es fa servir, en general, com a connector per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció, i sol aparèixer aïllat de la resta de l’oració per mitjà … Continua llegint «La locució adverbial «No obstant»»
Amb relació als vostres dubtes i en relació amb el vostre interès per la llengua… Atès que en certs parlars les preposicions amb i en es pronuncien igual, convé parar esment a l’ús d’algunes locucions com amb relació a i en relació amb. Ambdues són adequades i es poden emprar indistintament per delimitar el tema … Continua llegint «“Amb relació a” i “En relació amb”»
Un tast a nivell de llengua lingüístic La locució a nivell és un enemic invisible que assetja els professionals de la llengua: tot i que apareix al diccionari, s’abusa del seu significat (que s’amplia) i del seu ús (cosa que fa empobrir la llengua). D’acord amb el DIEC, aquesta locució té un sentit merament espacial que … Continua llegint «A nivell»
En base a A partir de les nostres paraules i a base de a força de repetir la normativa, segur que entendreu millor l’ús d’aquestes locucions. L’expressió en base a, amb el sentit de ‘prenent com a base’ no és adequada en català en cap registre. Es pot substituir per segons, d’acord amb, tenint en compte, sobre la base de, partint … Continua llegint «En base a / Amb base a / A base de»
Avui us portam una entrada avisant que avisa sobre l’ús inadequat del gerundi especificatiu. A l’anterior fitxa lingüística vam parlar sobre alguns usos inadequats del gerundi (per indicar posterioritat i per expressar conseqüència). En el cas de la fitxa lingüística d’avui, parlarem sobre el gerundi especificatiu, el qual no es vincula al verb principal (a … Continua llegint «El gerundi especificatiu»
Fixau-vos en aquest gens complex text per a inexperts. La grafia x, quan no representa el so palatal (de xerrar o planxar, per exemple), de vegades s’ha de pronunciar [gz] (sonor) i de vegades [ks] o [s] (sord). Pronunciació de la x amb el so [ks] Exemples: taxi, asfíxia, complexió, fixar, lèxic, luxe, òxid, sintaxi, … Continua llegint «Els sons [ks] i [gz] amb la grafia x»
Parlant correctament és com s’entén la gent. El gerundi és una forma verbal que té valor duratiu i pot expressar tant una acció simultània com una immediatament anterior a la de l’oració principal. En aquest darrer cas, el gerundi sol indicar la manera com es realitza l’acció del verb del qual depèn. La campanya arriba … Continua llegint «Gerundi de posterioritat i gerundi de conseqüència»
Intentarem parlar d’alls i ulls sense que tot siguin ais i uis. La iodització és un fenomen fonètic propi d’alguns parlars del català oriental (especialment el baleàric) que consisteix a pronunciar amb semivocal [j] (i no amb lateral palatal [ʎ]) certs mots patrimonials que han evolucionat dels grups llatins C’L, G’L, LE, LI (amb i … Continua llegint «La iodització i el ieisme»
