Plural en «o» dels noms i els adjectius masculins acabats en «ç», «x», «ix» i «tx»
Els noms i els adjectius masculins amb el radical acabat en ç, x, ix i tx formen el plural afegint la vocal de suport o entre l’arrel i la marca de plural s …
Variació funcional: ús general
No és un tret propi de cap registre concret, sinó que descriu un tret general
Concordança de l’adjectiu
El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes. D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana …
Pronúncia de la fricativa labiodental sonora [v]: Distinció entre «b» i «v»
A les lles Balears és tradicional la distinció entre la consonant oclusiva bilabial sonora [b] i la fricativa labiodental sonora [v] …
Consonant fricativa velar sorda [x] (grafies: j, c/qu) en manlleus de l’espanyol
Els manlleus de l’espanyol amb el so fricatiu velar sord [x] s’han adaptat al català de les següents maneres: 1) Adoptant la fricativa palatoalveolar [ʒ] (la dels mots genètica o detergent); 2) Mantenint el so [x], com en el cas de Rioja, jabugo o rojar (de l’esp. arrojar); o 3) Tradicionalment, substituint-lo pel so …
Vocal neutra [ə] en posició tònica
En gran part dels parlars baleàrics existeix la vocal neutra tònica ([ə]). Aquesta vocal apareix en mots que es pronuncien amb e oberta [ɛ] en central i amb e tancada [e] en nord-occidental i valencià. Es tracta de mots com ara cadena, cera, ple, sec, fred, abella i dels derivats amb el sufix –ès/-es(a) (francès, …