No és un tret propi de cap registre concret, sinó que descriu un tret general
En alguns territoris de parla catalana, de vegades es produeix l’addició de es- al començament d’algunes paraules femenines, principalment aquelles que fan referència a objectes formats per dues peces iguals o per noms col·lectius, els quals sempre s’usen en plural. Aquesta addició es deu, sovint, a una aglutinació del nom en qüestió amb l’article precedent … Continua llegint «Addició de ‘es-‘ inicial»
En sabeu gens, res o cap? Algunes llengües romàniques tenen només un o dos mots per fer referència als conceptes que engloben les partícules gens, res o cap. Això, sovint, genera confusió entre els parlants i provoca que aquests mots s’acabin emprant de manera inadequada. Per evitar malentesos, especialment en el llenguatge periodístic, cal conèixer … Continua llegint ««Gens», «res» i «cap»»
Mentre no utilitzeu *mentres… Tot sovint, trobam que als textos periodístics s’utilitzen indistintament mentre, mentrestant i mentre que, tot i que s’haurien d’utilitzar a contextos ben diferents. Abans d’entrar en la diferència entre els uns i els altres, voldríem aclarir que les formes *mentres i *mentres que no són adequades en cap cas. MENTRE Mentre … Continua llegint ««Mentre», «Mentrestant» i «Mentre que»»
Tot seguit, us *vaig a explicar per què és preferible emprar el futur simple en lloc d’una perífrasi. El verb anar seguit de la preposició a i un infinitiu pot tenir valor d’imminència i en aquest cas es pot fer servir per designar situacions que estaven a punt d’esdevenir-se, però que finalment no van passar, … Continua llegint «Perífrasi anar a + infinitiu amb valor de futur»
A Menorca, Eivissa i Formentera, com a la resta de parlars del català oriental, les o i u àtones es pronuncien [u]. A Mallorca, excepte a la vall de Sóller, es conserva la o àtona sense tancar-la en [u]. De totes maneres, hi ha alguns casos en què sí que es pot fer aquesta neutralització … Continua llegint «Neutralització o/u àtones»
La diferència entre que el Barça sigui campió si guanya el Betis o al Betis és substancial. Com a norma general, el complement directe se situa immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició, com podeu veure en aquests exemples: Un home assassina la seva dona a Dos Hermanas, a Sevilla. (no … Continua llegint «El marcatge diferencial d’objecte en català»
De vegades, les enumeracions inclouen molts elements i no els podem tenir tots en compte, especialment quan el que es pretén és només exemplificar algun comentari previ. En aquests casos, l’enumeració, que ha de constar com a mínim de dos elements, es deixa incompleta per mitjà de l’ús dels punts suspensius o d’un etcètera. Cal … Continua llegint «Enumeracions incompletes»
Avui parlarem de les enumeracions: quan s’utilitzen les majúscules i les minúscules, quins signes de puntuació són més adients i quins símbols s’utilitzen per fer les llistes. Les enumeracions són un recurs que consisteix a agrupar mots o grups de mots successivament per exposar diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació. Els … Continua llegint «Les enumeracions»
Avui us portam una fitxa lingüística per a tot Balears. Davant d’un nom de lloc, l’adjectiu tot pot significar ‘la totalitat d’aquest territori’ o ‘la totalitat de la població d’aquest territori’ i, en general, no concorda amb el topònim. Només quan el topònim és femení i duu article es pot fer la concordança. Sense l’article … Continua llegint «La concordança de «tot» i «mig»»
A l’hora d’abreviar els dies de la setmana i els mesos dels anys, així com els nombres ordinals, hi podem trobar gran variabilitat de fórmules. Avui parlarem de les més habituals.
