No és un tret propi de cap registre concret, sinó que descriu un tret general
No es diu igual els avis que els savis. A l’hora de parlar, l’única frontera entre les paraules és la pausa. En conseqüència, quan entren en contacte el so final d’una paraula amb el so inicial d’una altra, de vegades es produeixen alguns fenòmens fonètics que els modifiquen. Un d’aquests fenòmens és la sonorització. Quan … Continua llegint «La sonorització»
Com ja hem explicat a altres fitxes lingüístiques, el guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Es pot utilitzar per crear mots compostos (tot i que la majoria s’escriuen com un sol … Continua llegint «El guionet i els prefixos»
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Entre els usos habituals del guionet (separar mots a final de ratlla, enllaçar verbs amb pronoms febles i enllaçar, en els numerals, les desenes … Continua llegint «El guionet i els mots compostos»
Amb relació als vostres dubtes i en relació amb el vostre interès per la llengua… Atès que en certs parlars les preposicions amb i en es pronuncien igual, convé parar esment a l’ús d’algunes locucions com amb relació a i en relació amb. Ambdues són adequades i es poden emprar indistintament per delimitar el tema … Continua llegint «“Amb relació a” i “En relació amb”»
Un tast a nivell de llengua lingüístic La locució a nivell és un enemic invisible que assetja els professionals de la llengua: tot i que apareix al diccionari, s’abusa del seu significat (que s’amplia) i del seu ús (cosa que fa empobrir la llengua). D’acord amb el DIEC, aquesta locució té un sentit merament espacial que … Continua llegint «A nivell»
En base a A partir de les nostres paraules i a base de a força de repetir la normativa, segur que entendreu millor l’ús d’aquestes locucions. L’expressió en base a, amb el sentit de ‘prenent com a base’ no és adequada en català en cap registre. Es pot substituir per segons, d’acord amb, tenint en compte, sobre la base de, partint … Continua llegint «En base a / Amb base a / A base de»
Fixau-vos en aquest gens complex text per a inexperts. La grafia x, quan no representa el so palatal (de xerrar o planxar, per exemple), de vegades s’ha de pronunciar [gz] (sonor) i de vegades [ks] o [s] (sord). Pronunciació de la x amb el so [ks] Exemples: taxi, asfíxia, complexió, fixar, lèxic, luxe, òxid, sintaxi, … Continua llegint «Els sons [ks] i [gz] amb la grafia x»
En acabar de llegir aquest article, segur que haureu après alguna cosa nova. Fa unes setmanes, quan vam parlar sobre l’alternança de preposicions davant infinitiu, ja vam esmentar alguns canvis que s’havien introduït a la GIEC l’any 2016. A la fitxa lingüística d’avui volem fer referència a altres petites modificacions que es van anunciar aquell … Continua llegint «Expressions temporals i causals amb una subordinada d’infinitiu»
Encara us fa por (de) no utilitzar bé les preposicions? A l’entrada anterior vam parlar sobre l’alternança de preposicions davant d’infinitiu en els casos en què aquest infinitiu fa de complement preposicional regit. En aquesta fitxa, però, parlarem de tres funcions sintàctiques que, si bé habitualment no exigeixen preposicions, quan es realitzen amb una subordinada … Continua llegint ««De» davant subjecte o complement directe»
Avui, insistirem {a/en} parlar de preposicions. Quan una subordinada substantiva complementa un verb, un nom o un adjectiu que regeix una preposició àtona, aquesta preposició pot mantenir-se, elidir-se (fenomen que es produeix davant de la conjunció que) o, en el cas de les subordinades d’infinitiu, pot canviar a una altra preposició. Fins a l’any 2016, segons … Continua llegint «Alternança de preposicions davant infinitiu»
