L’homo, l’home o l’homu? En el bloc del català oriental i, per tant, a les Balears, hi ha la tendència d’assimilar la vocal neutra final de les paraules masculines a la o tònica anterior, de manera que la vocal neutra es pronuncia com una o tancada. Aquesta pronunciació es transforma en [u] a Menorca, Eivissa, Formentera … Continua llegint «Assimilació d’una vocal neutra a una o tònica»
En la majoria de parlars orientals, les vocals [e], [ɛ] i [a] esdevenen vocal neutra ([ə]) en posició àtona. La reducció vocàlica s’ha de fer tant als registres formals com als informals. contesta [é] > contesteu [ə] gel [ɛ́] > geleu [ə] casa [á] > caseta [ə] De totes maneres, hi ha un seguit d’excepcions, en … Continua llegint «Manca de neutralització [a], [e] i [ɛ] àtones»
L’ús redundant del pronom “en” amb el verb “haver-hi” no és acceptable ni al registre formal ni al registre informal, ja que produeix la duplicació d’elements.
El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.
Els pronoms personals tònics de primera i segona persona plural tenen, tradicionalment, les formes nosaltres i vosaltres com a generals. Col·loquialment i localment, però, s’han produït diferents variants …
El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes. D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana …
En alguns compostos cultes, sovint s’elimina un dels constituents. És el cas de paraules com bus (de autobús), …
A Mallorca (excepte a Felanitx i, amb diferències generacionals, a Artà i Capdepera) i tot Eivissa (excepte la vila d’Eivissa) és habitual elidir la vocal final en els mots originalment esdrúixols acabats en -ia. Així, es pronuncia histori per història, besti per bèstia, …
No és acceptable en cap registre ni subdialecte la tendència a pronunciar [a], o un so semblant, en substitució de [ə], propi de determinats sectors urbans de parlars centrals …
A les lles Balears és tradicional la distinció entre la consonant oclusiva bilabial sonora [b] i la fricativa labiodental sonora [v] …
