El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.
En català, per indicar una obligació, una necessitat o una conveniència que s’ha de complir, es poden fer servir diverses construccions, però és freqüent l’ús d’algunes formes que no són normatives. Tot seguit us presentem exemples de les perífrasis verbals que cal evitar i les equivalències en català normatiu.
En situacions informals, es tendeix a pronunciar els diftongs precedits d’una consonant velar (c/qu, g/gu) com una sola vocal en paraules populars i patrimonials (i, sobretot, en posició àtona) …
El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes. D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana …
No és acceptable en cap registre ni subdialecte la tendència a pronunciar [a], o un so semblant, en substitució de [ə], propi de determinats sectors urbans de parlars centrals …
En la dicció pròpia dels registres formals, quan el final de la síl·laba consta d’una consonant seguida de s, se sol evitar l’elisió d’elements …
A les lles Balears és tradicional la distinció entre la consonant oclusiva bilabial sonora [b] i la fricativa labiodental sonora [v] …
Els manlleus de l’espanyol amb el so fricatiu velar sord [x] s’han adaptat al català de les següents maneres: 1) Adoptant la fricativa palatoalveolar [ʒ] (la dels mots genètica o detergent); 2) Mantenint el so [x], com en el cas de Rioja, jabugo o rojar (de l’esp. arrojar); o 3) Tradicionalment, substituint-lo pel so …
En gran part dels parlars baleàrics existeix la vocal neutra tònica ([ə]). Aquesta vocal apareix en mots que es pronuncien amb e oberta [ɛ] en central i amb e tancada [e] en nord-occidental i valencià. Es tracta de mots com ara cadena, cera, ple, sec, fred, abella i dels derivats amb el sufix –ès/-es(a) (francès, …
