Vocals de suport i obertures sil·làbiques complexes

Vocal de suport

Una vocal de suport és aquella que s’usa per sil·labificar estructures sil·làbiques impossibles o molt marcades, és a dir, per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics. 

En català, els segments dins la síl·laba segueixen uns criteris de sonicitat: la sonicitat en l’obertura és creixent i en la coda i la frontera de síl·laba, decreixent. Per això, en català no és possible que una paraula comenci en sp, per exemple, ja que té una sonicitat decreixent. Per aquest motiu, sport s’ha adaptat al català amb una vocal de suport: esport. Aquesta vocal és la e, però la pronúncia és variada: [e] en català occidental i [ə] en català oriental, llevat de l’alguerès, que es pronuncia [a]

a) s + consonant

En cas que una paraula comenci amb un grup consonàntic format per s seguida de consonant, apareix una vocal de suport, la qual permet sil·labificar-ho. Afecta: 

1. Paraules patrimonials: escola. 
2. Paraules d’origen culte: esfera
3. Altres manlleus: espia (antic), escàner (recent). 
4. Noms propis que provenen d’altres llengües: Escòcia, Esparta, Eslovènia, Estrasburg. 

Tot i això, no interfereix en manlleus en què la s va seguida d’una semivocal, com swing o suite. 

• La vocal de suport no apareix gràficament en les paraules que no s’han adaptat gràficament: (e)statu quo, (e)stricto sensu, (e)Sri Lanka, (e)Stromboli, (e)Spinoza, (e)Spiderman…

• La vocal de suport es manté després d’un prefix o d’un altre radical (superestructura, exestipulat), tot i que hi ha paraules amb els mateixos grups consonàntics sense la vocal (inspirar, interstici). 

• En cas que el prefix o el radical precedents acabin en vocal, la vocal de suport, tot i que es mantengui gràficament, es pot elidir: autoescola, preestablir, infraestructura. 

b) Fricativa + consonant

També sol aparèixer una vocal de suport, tot i que no es reflectesqui gràficament, en paraules començades per fricatives:

• [f] (e)ftàlic, (e)ftiriasi 

• [ʃ], sobretot en manlleus alemanys, com (e)Schneider, (e)Schleswig-Holstein (tot i que la pronúncia més freqüent del darrer cas sigui sense vocal de suport).

Obertures complexes

Un altre cas d’obertures impossibles, per mor de tenir una sonicitat decreixent o insuficientment creixent són els manlleus, noms propis i cultismes recents provinents d’altres llengües que comencen amb els grups ps, pn, pt, gn i mn, entre d’altres. Per aquest motiu, normalment, es prescindeix del primer element: 

•  [s]: psicologia, pseudònim

•  [n]: pneumàtic, pneumònia

•  [t]: Ptolemeu, pterodàctil

•  [n]: gnom, gnosticisme

•  [n]: mnemotècnic, Cnossos

•  [d]: bdel·li

Tot i això, en registres molt formals es poden pronunciar els dos segments.