Usos de “a” o “en” amb valor locatiu

Quan hem d’elegir quina preposició utilitzar a l’hora d’introduir un complement amb valor locatiu, cal que parem esment en el tipus de localització a què ens referim, si és estàtica o dinàmica, i al tipus d’element que les precedeix. Així, de manera general, en i a s’accepten indistintament, tot i que hi ha situacions en què una de les dues és més habitual:

El centre de salut és a/en la cantonada. (Situació estàtica)

Un grup d’arqueòlegs va baixar a/en les catacumbes París. (Situació dinàmica)

Situacions dinàmiques

En els casos en què el verb expressa direcció o moviment, és a dir, una localització dinàmica, la tendència general és l’ús de la preposició a, especialment quan va seguida de determinant o quantificador numeral, quantitatiu o indefinit:

Els estudiants d’infermeria es varen traslladar al nou edifici de la universitat. (Article definit)

He viatjat a molts països. (Quantitatiu)

Varen haver de pujar a quatre avions per arribar a Tailàndia. (Numeral)

Els atletes olímpics corren maratons a diferents llocs del món. (Indefinit)

Ara bé, per tal d’evitar el contacte entre dues vocals, es prefereix en davant un, algun i demostratius, tot i que a també pot usar-se amb verbs com anar, pujar, baixar, venir, entrar, arribar o tornar. 

Varen pujar a/en un mirador des d’on es veia tota la badia. 

Situacions estàtiques

Quan ens volem referir a simples localitzacions, hi ha més permissibilitat en l’ús de les preposicions. Igualment, cal tenir en compte que, en funció de la varietat dialectal de cada parlant, pot ser més habitual fer servir a (català central, baleàric i nord-occidental) o en (valencià). 

Tot i això, hi ha casos en què es dona preferència a una de les dues. Així, per exemple, en és preferible davant de sintagmes nominals sense determinant i amb el quantificador tot quan l’oració és negativa, i també és més habitual amb quantitatius i indefinits que no apareixen seguits de cap nom explícit.

Els germans dormen en habitacions diferents. 

No trobareu un restaurant tan bo com aquest en tota la ciutat . 

Tot i que els professors solen fer feina en un centre, n’hi ha que treballen en diversos.

Altres qüestions

Pel que fa als topònims, sempre s’utilitza la preposició a, tant si en referim a una situació estàtica com a una de dinàmica. De la mateixa manera, per parlar de llocs ben delimitats que funcionen com a topònims, també es fa servir la a, tot i que si va introduït per determinant és intercanviable amb en. Cal tenir en compte, però, que si qualsevol dels dos casos esmentats van seguits de complement, es poden usar indistintament a o en. 

Maria Jaume presentarà el seu nou disc a Mallorca . 

El 5 d’abril s’ha convocat a Ciutat una manifestació contra el negoci de l’habitatge. 

He aconseguit una plaça de professora a/en l’escola pública del barri. 

A/en la França modernista es realitzaren moltes transformacions artístiques. 

Finalment, quan parlam de localitzacions figurades, és preferible usar en (En el passat, el turisme no estava tan massificat com en l’actualitat), malgrat que l’ús de la preposició a també és normatiu en casos particulars (En els/ Als informes posa que aquest pacient és al·lèrgic a l’ibuprofèn).