L’ús impropi de propi.
Els adjectius propi, pròpia, propis i pròpies s’usen per indicar possessió. Per exemple: «Cada institut fixa el seu propi calendari acadèmic» o «D’aquest document se’n deriven les obligacions pròpies d’un contracte laboral». Propi (i els seus derivats) no s’ha d’usar mai per indicar d’una manera emfàtica que es tracta precisament de la cosa que s’anomena i no d’una altra, és a dir, d’emfatitzar la identitat d’algú. En aquests casos, l’adjectiu propi s’ha de suprimir.
Els components de la comissió els determina el centre.
La rectora va reconèixer la falta de recursos.
*Els components de la comissió els determina el
propicentre.*La
pròpiarectora va reconèixer la falta de recursos.
La forma mateix també pot funcionar com a adverbi, amb un valor emfàtic, posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps, de manera. En aquest cas, com que és un adverbi, se sol mantenir invariable.
Els components de la comissió els determina el centre mateix.
La rectora mateix va reconèixer la falta de recursos.
Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]