Simplificació de grups de consonants a final de síl·laba

En la dicció pròpia dels registres formals, quan el final de la síl·laba consta d’una consonant seguida de s, se sol evitar l’elisió d’elements …

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: registres formals
Etiquetes prescriptives: preferible
Categories: fonètica i prosòdia

En la dicció pròpia dels registres formals, quan el final de la síl·laba consta d’una consonant seguida de s, se sol evitar l’elisió d’elements. Així, per exemple, convé pronunciar les n de transpirinenc, constipat, conspirar o transparent, les b de abstracció o substància, o la [k] de explicar, que en una dicció poc acurada es tendeixen a pronunciar com si constassin solament de [s].

Bibliografia de referència:

  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Bibliografia complementària:

  • Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]