Si no coneixem l’ús de les conjuncions, no escriurem bé. No demostrarem un domini de la normativa, sinó que quedarem malament.
La confusió de sinó i si no és freqüent perquè la pronúncia és la mateixa. L’ús indiscriminat d’ambdues formes no és correcte, ja que tenen significats diferents: mentre que sinó és una conjunció adversativa, si no és una conjunció condicional seguida d’un adverbi de negació.
SINÓ
Un dels usos més habituals de sinó és quan en una oració volem negar l’element que el precedeix i afirmar el que el succeeix. En cas que els elements que uneix la conjunció siguin dues oracions, s’hi afegeix que:
No varen robar doblers, sinó joies.
No ha estat condemnat, sinó que l’han absolt.
Si el primer factor està complementat amb adverbis o locucions com no només o no únicament, ambdós factors tenen un valor positiu i el segon adquireix un valor més emfàtic. És el cas de l’exemple següent, en què fem notar que algú convisqué amb unes persones i que, a més, aprengué a parlar la seva llengua:
No només convisqué amb ells, sinó que aprengué la seva llengua.
La conjunció sinó també pot tenir dos altres significats: ‘excepte’, quan el primer element està introduït per tot o tothom, i ‘no… més que’:
Tot té solució sinó la mort i l’estupidesa.
No hi va haver altre remei sinó que tirar tots els mobles banyats (‘no hi va haver cap altre remei que no fos tirar els mobles banyats’).
Finalment, es fa servir en preguntes retòriques.
Què havia de fer sinó telefonar a la Policia? (No es podia fer altra cosa).
SI NO
Per altra banda, si no és una construcció formada per la conjunció condicional si seguida de l’adverbi de negació no:
Si no arriben a un pacte, la vaga continuarà.
La llibreria haurà de tancar si no augmenten les vendes.
Es poden fer servir en construccions condicionals amb el predicat sobreentès, en què és més fàcil confondre’l amb sinó:
És necessari que plogui; si no, l’agricultura patirà conseqüències greus (‘si no plou’).
Tant si plou com si no, es jugarà el partit (‘si no plou’)
Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]