Pronúncia de les paraules esdrúixoles acabades en -ia

A Mallorca (excepte a Felanitx i, amb diferències generacionals, a Artà i Capdepera) i tot Eivissa (excepte la vila d’Eivissa) és habitual elidir la vocal final en els mots originalment esdrúixols acabats en –ia. Així, es pronuncia histori per història, besti per bèstia, cienci per ciència, graci per gràcia, etc. Aquestes elisions són percebudes com a col·loquials i, per tant, cal evitar-les en els registres formals. S’ha observat una tendència a mantenir aquesta vocal final en mots d’especialitat i en neologismes, com ara begònia, bústia, fúcsia, fúria, indústria, línia, màgia, poligàmia, toponímia, etc. D’altra banda, alguns mots tradicionals i populars també la mantenen: guàrdia, sandàlia, bíblia, cúria, hòstia (‘tros de pa àzim consagrat’), etc. Finalment, hi ha vacil·lació de l’elisió en mots com anestèsia, democràcia, enciclopèdia, fotocòpia, independència, etc.