«Per» i «per a» + infinitiu

La idea de finalitat i destinació davant infinitiu provoca tanta incertesa que, tot i que es recomanen unes formes en lloc d’unes altres, en la major part dels casos es pot emprar indistintament per i per a, tant en el registre formal com al registre informal. De totes maneres, tot seguit observarem algunes preferències i recomanacions al registre formal.

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: ús general
Etiquetes prescriptives: preferible
Categories: sintaxi

Vestida per matar o per a matar?

A entrades anteriors ja vam estar parlant sobre les diferències d’ús entre per i per a tant amb valor temporal com espacial. Deixant de banda casos limítrofs, emprar una preposició o l’altra és sobretot una qüestió de significat. A grans trets, per indica un lloc o un temps no delimitat exactament en què transcorre una acció (Per l’agost Tom Holland serà per Palma), o també la causa que provoca aquesta acció (Molts fans estan emocionats per la seva arribada), mentre que per a indica sobretot destinació (S’ha organitzat una recepció per a l’actor).

En canvi, la idea de finalitat i destinació davant infinitiu provoca tanta incertesa que, tot i que es recomanen unes formes en lloc d’unes altres, en la major part dels casos es pot emprar indistintament per i per a, tant en el registre formal com al registre informal. De totes maneres, tot seguit observarem algunes preferències i recomanacions al registre formal.

Preferència per la preposició per

  • Construccions finals prototípiques: s’expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa:
    • La gent consulta les xarxes per saber quin dia arribarà.
    • Zendaya no vindrà per no causar massa enrenou.
    • Porta diversos homes vigilant-lo per poder viatjar segur.

Preferència per la preposició per a

  • Construccions finals no prototípiques: la preposició depèn d’un sintagma nominal i només expressa el propòsit que es vol aconseguir, no el motiu. A més, l’oració porta un verb estatiu, és a dir, que expressa un estat o una qualitat del subjecte, i no una acció realitzada per ell.
    • La seva presència servirà per a promocionar una nova pel·lícula.
    • L’estada serà curta, però bastarà per a conèixer l’Illa.
    • L’actor vol tenir una residència a Mallorca i no li manquen diners per a comprar-la.
    • La visita d’actors com ell és necessària per a impulsar la indústria cinematogràfica.
    • La policia local emprarà tots els recursos disponibles per a garantir la seguretat de l’artista.
  • Oració passiva o impersonal amb verbs d’acció
    • Es treballarà per a aconseguir que no hi hagi aglomeracions.

Bibliografia de referència:

  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Bibliografia complementària:

  • Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]