«Per» i «per a» amb valor espacial

En general, la preposició “per” pot introduir un adjunt de lloc, de temps, d’agent o de causa, mentre que la preposició “per a” introdueix relacions que giren entorn de les nocions de límit, destinació i finalitat. De totes maneres, en alguns casos, l’ús d’un o l’altre depèn de la intencionalitat de l’emissor. A l’entrada d’avui ens centrarem en els casos en els quals “per” i “per a” van seguits d’un sintagma nominal amb valor espacial.

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: ús general
Etiquetes prescriptives: ús general
Categories: sintaxi

No és país per a vells o per vells?

En la llengua oral espontània, molt sovint les preposicions per i per a es confonen i només s’usa per (especialment en parlars orientals), la qual cosa dificulta l’ús adequat d’aquestes preposicions en la llengua escrita. És important preservar la distinció entre l’una i l’altra per evitar ambigüitats, encara que la diferència només sigui d’un matís.

En general, la preposició per pot introduir un adjunt de lloc, de temps, d’agent o de causa, mentre que la preposició per a introdueix relacions que giren entorn de les nocions de límit, destinació i finalitat. De totes maneres, en alguns casos, l’ús d’un o l’altre depèn de la intencionalitat de l’emissor, cosa que veurem a continuació.

Hem volgut centrar aquesta explicació en tres punts que tractarem en publicacions diferents: quan aquestes preposicions tenen un valor espacial, quan tenen un valor temporal i quan acompanyen un infinitiu. A l’entrada d’avui ens centrarem en els casos en els quals per i per a tenen un valor espacial.

Relacionat amb l’espai, la preposició per pot tenir un valor dinàmic, relacionat amb el moviment, de manera que pot indicar tant el trajecte o la ruta d’un desplaçament com l’espai cobert per l’element desplaçat.

El cantant va anar de París a Mallorca per Barcelona, ja que no hi havia vols directes.
Tots els viatges per mar s’han cancel·lat a causa de l’onatge.
L’aigua del torrent desbordat es va escampar pels camps de cultiu.

També pot tenir un valor estàtic, de manera que indica la localització de l’element a l’interior d’un espai, la seva posició aproximada o la part afectada d’un individu o d’un objecte.

Podeu trobar els punts d’informació repartits per tot el campus.
La policia local començarà la recerca per la costa de Palma.
L’home va agafar el noi pel coll i gairebé el va ofegar.
A continuació agafam l’olla per les anses i la sacsejam sense fer servir el cullerot.

Per altra banda, també relacionat amb l’espai, la preposició per a pot tenir un valor de destinació, de manera que designa la persona o cosa destinatària d’una acció o el profit o la utilitat que pot tenir una cosa.

Els diners recaptats seran per al nou hospital.
Els diners recaptats seran per als malalts de càncer.
Han sorgit una nova vacuna per a la grip que promet més eficàcia.

En els exemples esmentats, en general no hi ha cap dubte pel que fa a l’ús de per i per a. El cas és que, de vegades, l’ús de per o per a depèn d’una qüestió semàntica:

Totes les mascaretes seran fabricades per l’Hospital de Son Espases (l’hospital fabrica les mascaretes).
Totes les mascaretes seran fabricades per a l’Hospital de Son Espases (l’hospital rebrà mascaretes fabricades per un agent extern).
L’estàtua de Joaquim Mir és pel segon pis d’Es Baluard (l’estàtua es troba en algun lloc del segon pis).
L’estàtua de Joaquim Mir és per al segon pis d’Es Baluard (l’estàtua s’ha comprat per col·locar-la al segon pis).
Aquesta infraestructura va ser pensada pels ciutadans (els ciutadans van pensar com seria la infraestructura).
Aquesta infraestructura va ser pensada per als ciutadans (algun extern va pensar una infraestructura que beneficiés als ciutadans).

Casos en què per i per a són intercanviables

En alguns casos, la diferència entre emprar una preposició o l’altra és tan nímia que es poden usar indistintament.

  • Diferència imprecisa entre destinació o finalitat i causa. Succeeix quan les preposicions acompanyen noms com acord, declaració, crida o proposta.
    • S’intentarà establir un acord per/per a la reforma del reglament.
    • Es farà una declaració per/per a una millor política de protecció de dades.
    • Els sindicats presentaran una proposta pel/per al reciclatge dels professors.
    • Avui es durà a terme una crida per/per a la llibertat d’expressió.
  • Diferència entre orientació o intenció d’una acció.
    • La noia amb la nota més alta de les PBAU estudiarà per/per a periodista
  • Construccions lexicalitzades.
    • Alguns afirmen que no n’hi ha per/per a tant, que altres anys ja ha fet aquesta calor
    • L’altre candidat defensa que Biden ja no dona per/per a gaire més i que no s’hauria de tornar a presentar a les eleccions.
  • Amb el significat de en opinió de. Adjunts oracionals amb què s’indica el punt de vista segons el qual una afirmació és vàlida.
    • Pels/Per als sindicats d’agricultors, certs cultius ja no són competitius
    • Per a/Per la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental per a millorar el rendiment dels alumnes.
  • Construccions concessives. La preposició adopta un significat semblant a malgrat. S’expressen judicis de valor que s’avaluen a partir d’estats de coses o situacions preses com a estàndard.
    • L’home que ha guanyat el campionat es conserva bé per/per a l’edat que té.
    • Per/Per a les coses que ha dit, no ha estat tan criticat com un pensaria.

Bibliografia de referència:

  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia] Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia] Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Bibliografia complementària:

  • Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
  • Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]