El verb ostentar pot significar mostrar o demostrar, com en l’oració Als nou-rics els agrada ostentar o Na Joana ostentava el seu intel·lecte sempre que podia. Ara bé, un dels usos habituals del verb ostentar és també estar en possessió d’un càrrec o títol, com per exemple:
- Vance ostenta la vicepresidència del govern estatunidenc
- Ostenta la batlia des del juny d’enguany
- Brussel·les ostenta el títol de capital europea
En aquests casos, el verb ostentar és sinònim d’exercir, ocupar o posseir.
Això no obstant, el verb ostentar no es pot usar com a sinònim de tenir quan no es refereix a un càrrec o un títol. Així, en aquests casos usarem els verbs posseir, tenir, disposar de, gaudir de segons el context. Per exemple, són inadequats els usos:
- *El Parlament ostenta la potestat legislativa
- *Tots els ciutadans ostenten els mateixos drets
- *El canceller alemany ostenta la darrera paraula en aquest assumpte
En aquests casos usarem el verb tenir o algun sinònim:
- El Parlament té la potestat legislativa
- Tots els ciutadans gaudeixen dels mateixos drets
- El canceller alemany té la darrera paraula en aquest assumpte.
Bibliografia de referència:
Institut d’Estudis Catalans (1998). Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://dlc.iec.cat/
Bibliografia complementària:
Institut d’Estudis Catalans (2023). Diccionari essencial de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://deiec.iec.cat/