En menorquí i en alguns parlars mallorquins la iod entre vocals s’elideix. Aquest fet ocorre en mots com deia, feia, veia, que són pronunciats com de[∅]a, fe[∅]a i ve[∅]a, és a dir en qualsevol mot en què una i consonàntica es trobi entre vocals. Compareu-ne les pronunciacions:
Cal assenyalar que aquest procés no entén de registres i, per tant, com a fenomen sistemàtic que és en els parlars que n’és propi, és acceptable en tots els registres.
Cal, però, no confondre els casos d’elisió de la iod amb els casos d’elisió de la iod que prové del ieisme històric, és a dir de la iodització típica dels parlars baleàrics i d’alguns parlars centrals. En els casos en què la iod prové del ieisme històric, cal pronunciar en registres formals la consonant com una lateral palatal [ʎ]. Per això, en mots com senalla, ovella, conseller o abella, en registres formals, cal adoptar les pronunciacions sena[ʎ]a, ove[ʎ]a, conse[ʎ]er i abe[ʎ]a i evitar les pronunciacions col·loquials sena[j]a, ove[j]a, conse[j]er i abe[j]a o sena[∅]a, ove[∅]a, conse[∅]er o abe[∅]a.
Bibliografia de referència:
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://giec.iec.cat/