La sonorització

No es diu igual els avis que els savis.

A l’hora de parlar, l’única frontera entre les paraules és la pausa. En conseqüència, quan entren en contacte el so final d’una paraula amb el so inicial d’una altra, de vegades es produeixen alguns fenòmens fonètics que els modifiquen. Un d’aquests fenòmens és la sonorització.

Quan una consonant sorda ([ts], [tꭍ], [f], [s] o [ꭍ]) es troba a final de mot i el següent comença amb vocal o amb consonant sonora ([b], [d], [ɡ], [v], [z], [ʒ], [d͡z], [d͡ʒ], [m], [n], [l], [r]), el so sord es torna sonor. En aquests casos:

• [ts] se sonoritza i esdevé [d͡z]: ciutats europees [siwˈtad͡zəwɾoˈpɛəs] o ciutats modernes [siwˈtad͡zmoˈðɛɾnəs], però ciutats silencioses [siwˈtats:siɫənsiˈozəs]
• [tꭍ] se sonoritza i esdevé [d͡ʒ]: mig any [ˈmid͡ʒˈaɲ] o mig miler [ˈmid͡ʒmiˈɫe]
• [f] se sonoritza i esdevé [v]: filòsof existencialista [fiˈlɔzovəɡzisˈtənsial] o filòsof danès [fiˈlɔzovdəˈnəs], però filòsof compromès [fiˈlɔzofkom.pɾoˈməs]
• [s] se sonoritza i esdevé [z]: arròs empordanès [əˈrɔzəmpoɾðəˈnəs] o arròs bullit [əˈrɔzbuˈʎit], però arròs xinès [əˈrɔsʃiˈnəs]
• [ꭍ] se sonoritza i esdevé [ʒ]: peix emperador [ˈpeʒəmpəɾəˈðo]

Aquest fenomen té valor contrastiu en català. No és el mateix els avis [əl’zavis] que els savis [əl’savis], veus oques [‘vəw’zɔkəs] que veu soques [‘vəw’sɔkəs], vols anar [ˈvɔɫzəˈna] que vol sanar [ˈvɔɫsəˈna].

La sonorització depèn també de les pauses entonatives. En el cas de Demà començarà un congrés internacional sí que es fa la sonorització, mentre que a Aquest congrés, internacionalment conegut, començarà demà, no.