La preposició ‘de’ en topònims urbans

En els topònims urbans (carrers, places, vies urbanes, etc.) és admissible tant fer servir la preposició de com elidir-la entre el nom comú (carrer, plaça, avinguda…) i el nom propi. Així, és possible anomenar la plaça d’Espanya o la plaça Espanya, el carrer de Nicolau de Pacs o el carrer Nicolau Pacs, l’avinguda de Joan Miró o l’avinguda Joan Miró, etc. La Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) especifica que ambdues construccions són possibles i no en diferencia els usos per registres. Ara bé, la gramàtica diferencia tres casos possibles, segons l’elisió de la preposició, l’elisió de la preposició i algun element més o l’elisió del nom comú i la preposició:

1. Elisió de la preposició de: carrer (de) Luca de Tena, avinguda (de) Roma, plaça (de) Ramon Llull, torrent (de) Massanella, etc.
2. Elisió de la preposició i algun element més: carrer (de l’)Alegria, plaça (de la) Constitució, plaça (del) Metge Borràs, avinguda (dels) Reis Catòlics, etc.
3. Elisió del nom comú i la preposició: Viu a Balmes (< al carrer de Balmes), anirem al Blanquer (< a la plaça del Blanquer), caminau fins a Alexandre Rosselló (< fins a l’avinguda d’Alexandre Rosselló), etc.

En aquests casos la pèrdua del valor de la relació entre el nom comú i el propi afavoreix la pèrdua de la preposició o l’omissió completa del nom comú. Això no obstant, la preposició s’ha de mantenir en els casos en què estableix una relació locativa com en els casos de carretera de Sóller (la que va a Sóller), camí de Selva a Lluc (el que va de Selva a Lluc) o plaça de Dalt (la que està a dalt), per exemple.