No obstant ja surt a la Gramàtica. No obstant això, no és la forma preferible en tots els registres.
La locució adverbial no obstant es fa servir, en general, com a connector per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció, i sol aparèixer aïllat de la resta de l’oració per mitjà de comes. D’acord amb els canvis introduïts a la Gramàtica l’any 2016, aquesta locució es pot fer servir tota sola en els registres informals o acompanyada del mot això, anteposat o posposat (això no obstant o no obstant això), en els registres formals. Per exemple:
El cost de la xocolata no ha augmentat. No obstant això, les mones de Pasqua han pujat de preu.
El cost de la xocolata no ha augmentat. No obstant, les mones de Pasqua han pujat de preu.
El cost de la xocolata no ha augmentat. Això no obstant, les mones de Pasqua han pujat de preu.
Sí que és adequat utilitzar en els registres formals no obstant com a locució prepositiva, però en aquests casos va seguit d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d‘una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat.
No obstant els retards a Son Santjoan, els vols que surten de Palma operen amb normalitat.
L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estiguin d’acord.
No obstant haver presentat la queixa amb cordialitat, la clínica ha respost amb amenaces.
Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]