La diferència entre els verbs «sentir» i «escoltar»

Està bé que ens sentin, però no serveix de res si no ens escolten.

En els darrers temps, s’estan emprant els verbs escoltar i sentir com si fossin sinònims, tot i que hi ha una diferència semàntica important. Sentir significa percebre un so, és a dir, que és un fet involuntari conseqüència de tenir orelles. Es pot sentir un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. En canvi, escoltar és una acció voluntària que significa parar atenció. Una persona escolta alguna cosa perquè està atent i té desig de fer-ho: un conte, una altra persona, la ràdio, una cançó, una lliçó, etc.

Els veïns van sentir l’aldarull i varen trucar a la policia.

*Els veïns van escoltar l’aldarull i varen trucar a la policia.

Escoltem atentament les declaracions de la directora de l’empresa pel que fa a aquest tema.

*Sentim atentament les declaracions de la directora de l’empresa pel que fa a aquest tema.

El verb sentir és transitiu, és a dir, va seguit de complement directe, i significa ‘percebre amb el sentit de l’oïda un so‘. Per exemple: «Va sentir crits a la nit i es va espantar». D’altra banda, el verb sentir-hi és intransitiu, és a dir, no va seguit de complement directe, perquè no es tracta de veure o sentir res en concret, sinó del fet de poder usar, o no, el sentit de l’oïda. Per exemple: «No cal que li parlis perquè no hi sent».