«Gens», «res» i «cap»

En sabeu gens, res o cap?

Algunes llengües romàniques tenen només un o dos mots per fer referència als conceptes que engloben les partícules gens, res o cap. Això, sovint, genera confusió entre els parlants i provoca que aquests mots s’acabin emprant de manera inadequada. Per evitar malentesos, especialment en el llenguatge periodístic, cal conèixer els matisos de significat que diferencien els tres mots i els contextos en què es poden emprar.

GENS

Gens és un quantitatiu de polaritat negativa. Si acompanya un verb, expressa el grau mínim d’intensitat en què es fa l’acció que indica el verb. Equival a ni una mica i normalment introdueix un adjunt de quantitat o de grau.

La nova temporada d’OT no convenç gens.
Chenoa va prendre una decisió que no va agradar gens a dos dels concursants.
El meu pas per OT no m’ha canviat gens la vida.

Gens també pot funcionar com a quantificador nominal, i llavors sol introduir un nom incomptable. En aquest cas, sol anar seguit de la partícula partitiva de.

La directora de l’Acadèmia va demostrar que no tenia gens de paciència amb alguns aspirants.
No queda gens d’originalitat musical a Espanya.
No hi ha gens d’informació sobre com es va fer la selecció dels participants
No quedava gens de maquillatge i vaig haver de fer el que vaig poder.

Fixem-nos que, en aquests contextos, gens apareix en construccions negatives, amb l’adverbi negatiu no. Ara bé, gens pot aparèixer en contextos no negatius com oracions interrogatives, pròtasis d’una condicional o substantives dependents d’un predicat que expressi dubte o desconeixença, oposició, impediment, mancança, temor o emocions negatives. Llavors, no expressa l’absència o negació del predicat, sinó que equival a una mica.

Queda gens de talent musical a Espanya?
Si l’espectacle hagués tingut gens d’ànima, el resultat hauria estat diferent.

ATENCIÓ!
No es pot fer servir res en lloc de gens amb valor de quantitat.

Molts dels candidats no parlen res gens d’anglès.
Un dels requisits era no prendre res gens de cafè abans de l’actuació.
Alguns dels participants afirmen que la nit abans no havien dormit res gens.

RES

Res és un pronom, de manera que mai acompanya un substantiu, i equival a cap cosa. Només es fa servir quan el nom al qual es refereix és comptable.

Vivim a una societat abúlica: a molta gent no li agrada res.
Molts adults no llegeixen res en tot l’any.

Res s’acostuma a utilitzar en oracions negatives amb l’adverbi negatiu no, però també pot aparèixer en construccions interrogatives i condicionals sense aquest valor negatiu. Equival, llavors, a alguna cosa.

Esperen res del seu futur?
Si desitgen res, és arribar a casa i escarxofar-se al sofà.

ATENCIÓ!
A vegades res i gens poden emprar-se amb un mateix verb, però amb significats diferents. És el que passa amb verbs com menjar o costar.

No els costa gens/res [cap esforç/cap preu] posar un programa que només ompli el silenci.
Mirar una pel·lícula pirata tampoc no costa res [cap preu].
Tot i que no els costaria gens [cap esforç] cuinar-se qualque cosa, prefereixen un Glovo, si no és que decideixen no menjar res [cap cosa], perquè estan molt cansats.

CAP

Cap és un adjectiu que es fa servir amb noms comptables com a marca de negació i equival a ni un o ni una.

No es preveu la construcció de cap parc a la ciutat.
Al centre no hi ha cap zona on els nens puguin jugar, només asfalt i cotxes.

S’acostuma a utilitzar en oracions negatives amb l’adverbi negatiu no, però també es pot utilitzar sense aquest adverbi en oracions interrogatives i condicionals, tot i que llavors equival a alguna, algun o alguna mena de.

Han plantat cap arbre al passeig aquesta darrera legislatura?
Hi ha cap actuació capaç de fer reaccionar els partits polítics?
Si disposéssim de cap ajuda addicional per part del govern central, segur que s’hi podria fer qualque cosa.

Davant de certs elements no comptables, com ara importància, valor, mal, bé, gràcia, por, ganes, respecte, pressa, culpa, cas, interès o eficàcia, hi ha alternança entre gens (de), cap mena o simplement cap:

Sembla que no té cap/cap mena d’/gens d’importància posar més parcs ni que els polítics hi tenguin cap/cap mena d’/gens d’interès.

Per altra banda, quan cap se situa davant del verb, la seva presència és suficient per a atorgar un valor negatiu a l’oració i llavors és possible tant el manteniment com l’elisió de l’adverbi no, encara que el manteniment és la solució més habitual en els registres formals. Passa el mateix amb res.

Cap acció individual (no) canviarà la situació si no hi ha un canvi de mentalitat.
Res del que puguin dir (no) ens farà canviar d’opinió

ATENCIÓ:
No són adequades les formes *ningun i *ninguna amb el significat de cap. Només s’admeten col·loquialment en valencià i eivissenc.

No tens ninguna cap opinió al respecte?