Formes normatives del present de subjuntiu

Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, als mitjans de comunicació de les Illes Balears, s’emprin les formes normatives pròpies.

A entrades anteriors hem parlat sobre les formes normatives del perfet de subjuntiu i de l’imperfet de subjuntiu. Amb l’objectiu de continuar parlant sobre el tema, avui parlarem sobre quines són les formes del present de subjuntiu pròpies de les Balears que admet la normativa.

A la següent graella, trobareu les formes normatives del present de subjuntiu dels verbs de la primera, segona i tercera conjugació.

	Segona conjugació (creure)	Tercera conjugació (dormir)
JO	cregui / crega	dormi / dorma
TU	creguis / cregues	dormis / dormes
ELL/A	cregui / crega	dormi / dorma
NOSALTRES	creguem	dormim
VOSALTRES	cregueu	dormiu
ELLS/ES	creguin / creguen	dormin / dormen

Totes les formes que apareixen a la graella són normatives, tot i que a les Balears les més pròpies són les que segueixen el model de canti, cregui i dormi (marcades amb la negreta). No són admissibles en els registres formals les formes acabades en –iga (per exemple, jo *càntiga), -igues (per exemple, tu *crèguigues), –iga (per exemple, ell/a *pèrdiga) i –iguen (per exemple, ells/es *dòrmiguen). L’excepció són els verbs caber i saber, que només es poden fer amb aquestes terminacions: jo càpiga/sàpiga, tu sàpigues/càpigues, ell/a sàpiga/càpiga i ells/es càpiguen/sàpiguen.

En el cas dels verbs incoatius de la tercera conjugació, s’admeten en registres formals les següents tres formes:

	SERVIR
JO	serveixi / servisca / servesqui
TU	serveixis / servisques / servesquis
ELL/A	serveixi / servisca / servesqui
NOSALTRES	servim / serviguem
VOSALTRES	serviu / servigueu
ELLS/ES	serveixin / servisquen / servesquin

Les formes més habituals a Mallorca i Menorca són les que segueixen el model de servesqui (marcat amb negreta), mentre que a Eivissa i Formentera són les que segueixen el model de serveixi (marcat amb cursiva). S’ha de dir que, de forma residual, alguns parlants conserven les formes clàssiques amb les terminacions -esca, -esques, -esca i –esquen, però no són adequades en els registres formals.

CASOS ESPECIALS

El present de subjuntiu de determinats verbs pot provocar confusions. En el cas dels verbs acabats en –ènyer, s’admeten en els registres formals les següents tres formes:

	EMPÈNYER
JO	empenyi / empenya/ empengui
TU	empenyis / empenyes / empenguis
ELL/A	empenyi / empenya/ empengui
NOSALTRES	empenyem / empenguem
VOSALTRES	empenyeu / empengueu
ELLS/ES	empenyin  / empenyen / empenguin

A Eivissa i Formentera, el present de subjuntiu es forma amb el dígraf –ny– (formes marcades amb cursiva) mentre que a Menorca i Mallorca s’utilitza més habitualment el grup –ng– (formes marcades amb negreta). S’ha de dir que, de forma residual, alguns parlants conserven les formes clàssiques (per exemple, *empenga, *empengues, *empenga i *empenguen), però no són adequades en els registres formals.

En el cas dels verbs tenir i venir, el present de subjuntiu es pot construir tant amb l’arrel –e– (més pròpia de Mallorca i Pitiüses, marcada amb negreta) com amb l’arrel -i– (més pròpia de Menorca, marcada amb cursiva):

	TENIR	VENIR
JO	tingui  / tinga / tengui	vingui  / vinga / vengui
TU	tinguis / tingues / tenguis	vinguis / vingues / venguis
ELL/A	tingui  / tinga / tengui	vingui  / vinga / vengui
NOSALTRES	tinguem / tenguem	vinguem / venguem
VOSALTRES	tingueu / tengueu	vingueu / vengueu
ELLS/ES	tinguin / tinguen / tengueu	vinguin / vinguen / vengueu

De manera residual, alguns parlants conserven les formes clàssiques amb l’arrel -e- (*tenga, *tengues, *tenga, *tenguen, *venga, *vengues, *venga i *venguen), però no són adequades en els registres formals.

En el cas del verb fer, les formes normatives són les següents:

	FER
JO	faci / faça
TU	facis / faces
ELL/A	faci / faça
NOSALTRES	fem / facem
VOSALTRES	feu / faceu
ELLS/ES	facin / facen

A les Balears, les formes més habituals són les que segueixen el model de faci (marcades amb negreta), però en el cas de la primera i la segona persona del plural, s’opta per les formes facem i faceu. Per altra banda, hi ha parlants que conserven les formes clàssiques del model faça (marcat amb cursiva), que en aquest cas, sí que són adequades en els registres formals. Cap de les formes del subjuntiu del verb fer es forma amb -g-. Per tant, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, fagem, fageu i fagin.

Per acabar, en el cas dels verbs néixer, créixer, merèixer i parèixer, igual que en els verbs incoatius, a Mallorca i a Menorca es forma amb el grup –esqu– (a l’exemple, formes marcades amb negreta), mentre que a Eivissa i Formentera és més general el grup –eix– (a l’exemple, formes marcades amb cursiva). Aquí podeu veure totes les formes normatives del verb merèixer:

	MERÈIXER
JO	mereixi / meresqui / meresca
TU	mereixis / meresquis / meresques
ELL/A	mereixi / meresqui / meresca
NOSALTRES	mereixem / meresquem
VOSALTRES	mereixeu / meresqueu
ELLS/ES	mereixin / meresquin / meresquen