De vegades, les enumeracions inclouen molts elements i no els podem tenir tots en compte, especialment quan el que es pretén és només exemplificar algun comentari previ. En aquests casos, l’enumeració, que ha de constar com a mínim de dos elements, es deixa incompleta per mitjà de l’ús dels punts suspensius o d’un etcètera.
Cal tenir presents algunes consideracions a l’hora d’emprar els punts suspensius:
- Són sempre tres.
- S’escriuen immediatament després de la paraula que acompanyen, sense fer servir una coma o un espai.
L’estudi pretén trobar maneres de curar malalties neurològiques com ara la ceguesa, l’autisme, la depressió…
*L’estudi pretén trobar maneres de curar malalties neurològiques com ara la ceguesa, l’autisme, la depressió,…
I també cal fer notar algunes consideracions a l’hora d’emprar el mot etcètera:
- L’abreviatura és etc.
- L’abreviatura porta punt final, s’escriu en rodona i va precedida d’una coma.
- L’etcètera mai no porta punts suspensius abans ni després.
- Quan es fa una locució a un registre formal, si hi ha una enumeració incompleta i es vol esmentar l’etcètera, s’ha de dir la paraula sencera, és a dir, no s’ha de lletrejar l’abreviatura.
L’escultura estava emplenada amb terra, troncs de fusta, botelles de vidre, etc.
*L’escultura estava emplenada amb terra, troncs de fusta, botelles de vidre, etc…
*L’escultura estava emplenada amb terra, troncs de fusta, botelles de vidre,… etc.
Bibliografia de referència:
- Mestres, J. M.; Costa, S.; Oliva, M.; Fité, R. (2019). «Els signes de puntuació i altres signes ortogràfics» (p. 167-278). Dins Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [En línia]
Bibliografia complementària:
- Hernández Terrassa, F. (dir.) (2018). «Els signes de puntuació» (p. 467-484). Dins Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears. Palma: Institut d’Estudis Autonòmics [En línia].