“El guardaespatlles del batlle” o “el guardaespatles del batle”?
En català, hi ha un seguit de paraules que es poden escriure en tots els registres tant amb el grup –tl– com amb el grup –tll–. És el cas de les paraules següents i els seus derivats: ametla/ametlla, batle/batlle, espatla/espatlla, guatla o guàtlera/guatlla, motle o motlo/motlle o motllo, rotlo/rotlle o rotllo, vetlar/vetllar…
Aquests grups consonàntics no s’han de reproduir oralment seguint fidelment la grafia: en els grups –tl– i –tll-, la primera consonant s’assimila a la segona, que es pronuncia geminada. És per això que el grup –tl– es pronuncia com si fossin dues l, i el grup –tll-, com si fossin dues ll. En tots els casos, cal evitar la pronunciació de la -t-.
En català central i en nord-occidental, es prefereixen les formes amb –tll-, mentre que a les Balears i al País Valencià es prefereixen les formes amb –tl-. Com ja s’ha comentat, les dues pronunciacions i escriptures són adequades en tots els registres, ara bé, a cada territori es recomana fer servir la forma que li és pròpia.
Compte!
Hi ha un seguit de paraules amb –tl– i –tll– que només presenten una forma a tot el territori: atlàntic, atleta, bitllet, butlletí, ratlla…
Bibliografia de referència:
Paloma, David; Montserrat, Mònica; Mas, Josep Àngel (2009). Diccionari de dubtes del català oral. Castelló: Xarxa Vives d’universitats [En línia]
Bibliografia complementària:
Lacreu Cuesta, Josep (2017). Manual d’ús de l’estàndard oral. Publicacions de la Universitat de València. ISBN: 9788491341390.
Paloma Sanllehí, David; Puigròs Caldentey, Maria Antònia; Rico Busquets, Albert; Torrent i Badia, Anna Maria (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN: 9788449025952.