Variació geogràfica: mallorquí
Variació funcional: propi del col·loquial
Etiquetes prescriptives: no acceptable
Categories: fonètica i prosòdia
Diven(d)res de cen(d)ra.
Quan un parlant s’enfronta a un grup consonàntic complex, format per tres o més consonants seguides, tendeix a la simplificació de sons. Per exemple, en algunes zones de parla catalana, com Mallorca, s’omet la d epentètica dels grups –ndr- i –ldr– en el cas d’algunes paraules: cen(d)ra, diven(d)res, ten(d)re, gen(d)re o ten(d)rum.
És recomanable mantenir aquesta d en l’escriptura i en els registres formals, tot i que ometre-la és admissible en els registres informals.
Bibliografia de referència:
Institut d’Estudis Catalans (1999). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I: Fonètica. Barcelona: IEC.