Els adjectius ‘cortès’, ‘comú’, ‘gris’ i ‘covard’ són variables

En català tenim dos tipus d’adjectius des del punt de vista de la morfologia flexiva de gènere: els variables i els invariables. En els adjectius variables respecte al gènere, el femení presenta la marca ‑a i –e en plural (blanca, blanques), mentre que el masculí sol aparèixer sense marca explícita (blanc, roig), o bé presenta una ‑e, que sol ser una vocal de suport (agre, culte), una ‑o (fondo, flonjo) o una ‑u (europeu, fariseu). Al costat dels adjectius variables, s’hi troben els invariables, que no presenten cap diferència formal que permeti diferenciar entre les formes de masculí i les de femení, sinó que ambdues coincideixen en una mateixa terminació.

Això no obstant, cal parar esment a uns pocs adjectius que, per influència forana, és comú veure’ls usats com si fossin invariables. Són els adjectius cortès, comú, gris, covard. Així, usar les formes masculines acompanyant substantius femenins és incorrecte: una ministra molt *cortès, una solució *comú, una motocicleta *gris, una actuació *covard. Per això, amb aquests adjectius usarem la concordança de gènere que els pertoca: una ministra molt cortesa, una solució comuna, una motocicleta grisa i una actuació covarda.