El 2016, amb la publicació de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, s’introduïren una sèrie de canvis en els accents diacrítics. L’accent diacrític serveix per establir una distinció entre mots que s’escriuen igual. Principalment, es va reduir el nombre de mots que en duen. Així, actualment, la llengua catalana compta únicament amb quinze mots que fan ús d’aquest accent:
| Mots amb accent diacrític | Mots sense accent diacrític |
| bé, béns (riquesa; adverbi) | be (me, segona lletra de l’alfabet) |
| déu, déus (divinitat) | deu, deus (xifra, verb deure, font) |
| és (verb ser) | es (pronom) |
| mà (extremitat) | ma (possessiu) |
| més (quantitatiu) | mes (període, conjunció, possessiu) |
| món (la Terra) | mon (possessiu) |
| pèl, pèls (vellositat) | pel, pels (contracció per + el) |
| què (pronom relatiu tònic; interrogatiu) | que (conjunció, pronom relatiu àton) |
| sé (verb saber) | se (pronom) |
| sí (adverbi d’afirmació) | si (conjunció, pronom, nota musical) |
| sòl, sòls (el terra) | sol, sols (astre solar, verb soler, adverbi, nota musical) |
| són (verb ser) | son (possessiu, fet o ganes de dormir) |
| té (verb tenir) | te (infusió, pronom feble, nom de la lletra) |
| ús (utilització) | us (pronom feble) |
| vós (pronom tònic) | vos (pronom feble) |
Els plurals d’aquests mots, com mostra la graella, també presenten l’accent diacrític si coincideixen en forma, per exemple pels – pèls o sols – sòls. Els mots derivats a partir d’un mot amb accent diacrític no presenten aquest accent, com és el cas de rodamon, subsol, adeu, marededeu o contrapel. Sí que conserven l’accent els derivats formats amb guionets, com en pèl-llarg, déu-vos-guard, mà-llarg, etc.
Finalment, cal assenyalar que l’accent diacrític pot ser usat en altres mots de manera extraordinària: en parelles homògrafes en enunciats en què és possible més d’una interpretació del mot i es pot produir una ambigüitat no desitjada que no resol el context comunicatiu. Aquests casos es donen, especialment, en expressions puntuals o enunciats aïllats com etiquetes, titulars o casos particulars com transcripcions de textos orals, textos metalingüístics o dialectals (per exemple en cafè mòlt natural o troben óssos al cementeri municipal). En aquest mateix sentit, es pot usar l’accent diacrític en casos diferents dels del requadre en la grafia de determinats topònims que inclouen mots com Cós, Cóll, Bóta, Ós, Móra, etc.
