Doble negació

Ningú (no) vol fer el ridícul. Per això cal escriure bé.

Els quantificadors negatius (cap, gens, gaire, ningú, res, mai, enlloc, tampoc) poden aparèixer abans o després del verb amb un significat negatiu i anar precedits de l’adverbi no. Això es coneix com a doble negació i és un fenomen ben viu entre els parlants habituals de català. Tot i això, de cada vegada és menys present en els registres escrits dels mitjans de comunicació, perquè es tendeix a l’economia lingüística.

Quan els quantificadors negatius esmentats, així com la conjunció ni i expressions com en ma vida, en ta vida, etc., se situen abans del verb (tot i que és poc habitual anteposar gens o gaire), la seva presència és suficient per a atorgar un valor negatiu a l’oració i llavors és possible tant el manteniment com l’elisió de l’adverbi no, encara que el manteniment és la solució més habitual en els registres formals.

5 coses que ningú (no) t’havia explicat sobre les fregidores d’aire.
10 peces de vestir que mai (no) t’has de posar per anar a la platja.
Cap polític (no) havia comès abans un delicte com aquest.
Enlloc (no) trobaràs una hamburguesa tan bona com aquesta.
Res (no) és tan perillós com aquest producte d’ús habitual. 
Les imatges que ni Letícia ni Felip VI (no) havien fet públiques de les seves noces.
En ta vida (no) tastaràs una pizza com aquesta.
Tu tampoc (no) acabaràs de llegir aquest article.

En canvi, quan aquests quantificadors negatius van després del verb, és obligatori mantenir l’adverbi no.

5 coses que no t’havia explicat ningú sobre les fregidores d’aire.
10 peces de vestir que no t’has de posar mai per anar a la platja.
No trobaràs una hamburguesa tan bona com aquesta enlloc.
No hi ha res més perillós que aquest producte d’ús habitual.
Les imatges que no havien volgut difondre ni Letícia ni Felip VI sobre les seves noces.
No tastaràs una pizza com aquesta en ta vida.
No hi ha cap polític que hagi comès abans un delicte com aquest.
Tu no acabaràs tampoc de llegir aquest article.

Per evitar confusions, amb independència de la posició que ocupin els quantificadors negatius, l’adverbi no queda exclòs si hi ha un altre element que atorgui el valor negatiu a l’oració, com sol passar quan s’utilitzen la preposició sense i la conjunció ni.

En cas de perill, així pots trucar a l’112 sense que ningú se n’adoni.
En cas de perill, així pots trucar a l’112 sense que se n’adoni ningú.
Un part inesperat: ni ella ho sabia ni la va avisar ningú.
Un part inesperat: ni ella ho sabia ni ningú la va avisar.