Diferències d’ús entre els verbs «ser» i «estar»

Ser o estar? Aquesta és la qüestió.

Sovint, els verbs ser i estar s’usen indistintament, principalment per influència del castellà, però cal que se’n recuperi l’ús genuí tant al discurs formal com al discurs informal. Aquí podeu trobar els casos més conflictius i algunes indicacions sobre quan emprar un verb o l’altre.

Un dels usos més estesos d’aquests dos verbs és en les descripcions. Quan ens referim a qualitats o estats no permanents, és a dir, si hem de parlar d’allò que és accidental o circumstancial, podem fer servir ser o estar per als éssers inanimats, però només estar amb els éssers animats. Per exemple: En el moment de l’incendi, l’edifici [inanimat] era/estava ple de gent o Ara, després de les negociacions, el ministre [animat] està convençut d’acceptar l’aliança. En canvi, si les característiques dels éssers i dels objectes de què parlem són permanents, definitòries o intrínseques, hem de fer servir el verb ser: Per exemple: D’acord amb els estudis més recents, el cafè és un dels productes més venuts als supermercats.

També relacionat amb les descripcions, si ens trobam amb el cas de parlar d’un estat resultant d’un canvi o procés, s’utilitza el verb estar, mentre que si es tracta d’una descripció objectiva, s’empra el verb ser. Això ens permet diferenciar entre una característica inherent i un estat transitori. Per exemple: Les aigües del Cantàbric són molt fredes [característica inherent], però aquest juliol estaven més calentes a causa del canvi climàtic [estat transitori].

Si el que volem és simplement constatar la posició, sense referència a la permanència o la durada, és a dir, si volem indicar de manera neutra la localització d’un ésser, hem de fer servir ser. Per exemple: El nou museu és molt a la vora del centre o El sospitós és a comissaria. Però si pretenem indicar la durada, s’empra el verb estar: Per exemple: El sospitós estarà tres dies a comissaria en espera del judici o L’ajuntament romandrà tancat, perquè el personal està tres dies de vacances.

Un cas especial és el que es dona amb els adjectius solter, casat, jubilat, calb, cec, sord, coix, viu i mort. Tradicionalment, aquests adjectius es fan precedir del verb ser, encara que estar també és normatiu. Per exemple: La policia informa que el jove desaparegut és/està viu o L’escriptora que ha rebut el Nobel és/està casada amb un conegut jugador de futbol.

Per acabar un recull de casos concrets en els quals cal utilitzar el verb estar i que solen produir confusió:

• Amb el significat de residir o viure. Per exemple: Durant l’estiu, l’actriu està a la seva casa de Valldemossa.
• Amb el significat de treballar. Per exemple: L’exconseller actualment està a la UIB com a professor.
• Amb el significat de consistir. Per exemple: La solució al conflicte està en el repartiment de tasques.
• Amb locucions prepositives com a punt de o en contra de. Per exemple: L’actriu va perdre el coneixement quan l’espectacle estava a punt de començar o Els veïns estan en contra de les mesures preses per l’Ajuntament.