Consonant fricativa velar sorda [x] (grafies: j, c/qu) en manlleus de l’espanyol

Els manlleus de l’espanyol amb el so fricatiu velar sord [x] s’han adaptat al català de les següents maneres:

1) Adoptant la fricativa palatoalveolar [ʒ] (la dels mots genètica o detergent)

2) Mantenint el so [x], com en el cas de Rioja, jabugo o rojar (de l’esp. arrojar)

3) Tradicionalment, substituint-lo pel so català més proper, l’oclusiva velar sorda [k]. D’aquesta manera, tenim cota, ‘ball’ (esp. jota), quefe (esp. jefe), Quanita (esp. Juanita), Quaquín (esp. Joaquín), etc. Les adaptacions amb [k] no gaudeixen de prestigi social i són en recessió.

En el cas dels noms propis, és convenient no adaptar aquest so, provenguin o no de l’espanyol: José, Rajoy (espanyol); Anton Txékhov (rus); Nea Ankhíalos (grec), etc.