Concordança de participi

Variació geogràfica: baleàric i general
Variació funcional: ús general
Etiquetes prescriptives: ús general
Categories: sintaxi

La concordança de participi és un fenomen sintàctic en què el participi dels temps composts concorda en gènere i nombre amb un argument verbal. Molts de parlants creuen que només està admesa en registres col·loquials i, per això, no la fan servir en registres formals. Tot i patir una important recessió d’ús i ser opcional, aquest fenomen lingüístic està recollit a la normativa. Concretament, les Illes Balears és un dels territoris en què més es conserva. 

L’ambulància ha arribada massa tard.

Avui he dinada fora de casa.

  • Les oracions que contenen un verb compost (he escrit) i el CD mitjançant un pronom clític, el participi sol estar concordat en gènere i nombre amb el nucli del CD, sobretot si és femení

Encara no les han acabades, les obres del Ramon Llull

  • El masculí plural, tot i ser manco habitual, també és possible:

N’han acomiadats dos, de treballadors

Casos normatius

  • CD tematitzat amb represa pronominal: Les males notícies encara no les he comunicades.
  • Verbs reflexius: S’ha dutxada sense ajuda.
  • CD preverbal sense clític:
    • Interrogatius: Quantes dones han assassinades enguany?
    • Relatius: Els cotxes que han venuts no produeixen tanta contaminació.
    • Focalitzacions: La tomba de la dona, han trobada, no la dels fills.
  • Subjecte de passives tradicionals (concordança obligatòria): La nova llei va ser rebutjada per l’oposició.
  • Subjecte de passives pronominals: Totes les entrades del concert de Ginestà ja s’han venudes.
  • Subjecte de verbs ergatius: En els darrers anys, els pots han tornats molt grans.
  • Subjecte de verbs inacusatius: La borrasca ja ha arribada a l’illa.
  • Perífrasi modal: La documentació necessària no l’he sabuda trobar.
  • Perífrasi de causació: La llibreria n’ha fets encomanar més, de llibres seus.
  • Perífrasi de percepció:
    • Amb el subjecte de l’infinitiu: Els meus nets els he vists créixer.
    • Amb el CD de l’infinitiu: Avui no t’he sentida tocar la trompeta.

No recollit per la normativa (igualment admissible en registres col·loquials)

  • L’objecte es manté in situ, en posició postverbal:

L’ajuntament ha contractada una altra bibliotecària.

Ha venuts tots els llibres en dos mesos.

Bibliografia de referència:

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Bibliografia complementària:

Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]