Altres qüestions del present d’indicatiu

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: ús general
Etiquetes prescriptives: preferible
Categories: morfologia

La normativa catalana, com sabem, és polimòrfica i admet diverses possibilitats per a un mateix fenomen, especialment en relació amb la morfologia verbal. En aquest sentit, en els verbs de la 1a conjugació, són normatives tant les terminacions -am i –au (lluitam, lluitau) com –em i –eu (lluitem, lluiteu). En el cas de les Balears, es recomana emprar les primeres perquè són les pròpies del dialecte geogràfic.

Pel que fa als verbs de la 2a i 3a conjugació, n’hi ha alguns (dir, dur, fer, caure, creure, jeure, riure, treure, seure) que presenten diverses formes normatives. Les pròpies del territori de les Balears són aquestes: queim/queis, creim/creis, deim/deis, duim/duis, feim/feis, jeim/jeis, reim/reis, seim/seis, treim/treis i veim/veis. També són normatives, però, les formes caiem/caieu o caem/caeu, creiem/creieu o creem/creeu, diem/dieu, fem/feu, jaiem/jaieu o jaem/jaeu, riem/rieu, seiem/seieu o seem/seeu, traiem/traieu o traem/traeu i veiem/veieu o veem/veeu. Es recomana que els parlants de català balear facin servir les formes pròpies del territori.

Altres variants normatives del present d’indicatiu

La normativa va intentar atendre la diversitat dialectal i, per això, va incloure, en el cas d’alguns verbs, múltiples formes. A continuació, us explicam quines són les variants normatives (és a dir, que es poden utilitzar en tots els registres) pròpies de les Balears.

  • La 1a i 2a persona del singular dels verbs tenir i venir es pot construir amb l’arrel –e(venc, tenc) o –i- (vinc, tinc). A Mallorca i Pitiüses sol ser amb -e-, mentre que a Menorca sol ser amb –i-.
  • Les formes de la 1a, 2a i 3a persona del singular i 3a del plural del verb omplir es poden fer amb u- (umpl, umpls, umpl i umplen).
  • En el cas del verb ser, són normatives tant les formes som com soc, però a les Balears la forma més recomanada, perquè és la més tradicional, és som.

Formes del present d’indicatiu no admissibles en els registres formals

  • En el cas del verb prendre, no s’admeten en cap registre les formes de la 1a i la 2a persona del plural *prenim i *preniu. Només són adequades les formes prenem i preneu.
  • En el cas del verb estar, no s’admeten en cap registre les formes de la 1a i la 2a persona del plural *esteim i *esteis. Només són adequades les formes estam i estau, pròpies de les Balears, i estem i esteu, pròpies de la resta de territoris de parla catalana.
  • A les Balears, quan la v apareix en posició intervocàlica, de vegades alterna amb una u. És per això que en el cas de la 3a persona del plural dels verbs beure, viure, moure i dir, en els registres informals es poden fer servir les formes beven, viven, moven i diven, però en els registres formals només es poden emprar les formes beuen, viuen, mouen i diuen.

Bibliografia de referència:

  • Institut d’Estudis Catalans (2016). «Conjugació». Dins Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]

Bibliografia complementària:

  • Institut d’Estudis Catalans (2022). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]