Abreviatures

 A fi de resoldre dubtes concrets que puguin sorgir, a tall de recordatori, tot seguit presentam de forma abreujada les convencions tipogràfiques més importants relatives a les abreviatures, així com algunes de les seves característiques principals.

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: registres formals
Etiquetes prescriptives: preferible
Categories: morfologia

Veg. l’art. que us ofereix aquest dl. el nostre serv. amb una col·lecc. d’abrev. en cat.

(Vegeu l’article que us ofereix aquest dilluns el nostre servei amb una col·lecció abreviatures en català)

Les abreviatures són reduccions de paraules mitjançant la representació de només algunes de les lletres que les conformen. A l’hora d’escriure, és habitual l’ús d’abreviatures per estalviar espai, sobretot quan preveiem que hem de repetir reiteradament una denominació llarga, però cal anar amb compte i no abusar-ne o dificultaran la comprensió i la claredat del text. Per això, l’ús que se’n fa ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent.

En conseqüència, és recomanable utilitzar la mateixa abreviatura al llarg del text, tot i que una paraula en tingui diverses (per exemple, per a referir-nos a societat limitada, optar només per SL o s. l.). Per altra banda, cal tenir en compte si el públic a qui s’adreça el text està familiaritzat o no amb les abreviatures emprades. A més, en el cas que fem servir una abreviació pròpia o no convencional, primer hem d’indicar l’expressió desenvolupada: Des de la seva creació, el Servei d’Assistència Social als Jutjats (SASJ) ha atès més de 10.000 persones.

 A fi de resoldre dubtes concrets que puguin sorgir, en aquesta fitxa presentam breument les convencions tipogràfiques més importants relatives a les abreviatures, així com algunes de les seves característiques principals.

La majoria d’abreviatures es poden escriure amb minúscula o amb majúscula, d’acord amb la grafia que correspongui a la paraula abreujada. Per altra banda, s’escriuen sempre en lletra rodona, excepte les corresponents als estrangerismes; en aquest cas es poden escriure tant en rodona com en cursiva.

Ha vingut Biel Barceló acompanyat de M. Carmona, F. Armengol i A. Verger.
Variat vs. / vs. torrada amb alvocat: una batalla pel berenar de ca. / ca. 300 anys.

Una altra característica és el fet d’anar seguides de punt, encara que en alguns casos, aquest se substitueix per una barra. Això sí, cal no confondre la barra com a signe d’abreviació amb la barra com a signe de divisió, on el punt no se suprimeix (com per exemple a h./km², és a dir, habitants per quilòmetre quadrat). El punt abreviatiu sempre va seguit d’un espai, tant si es tracta d’abreviatures simples com de compostes, com és el cas dels noms de persona formats per dos elements. La barra inclinada també va sempre seguida d’un espai, excepte en el cas de les abreviatures compostes.

Aquesta matinada s’ha detingut un conductor per circular a més de 100 km/h al c/ Aragó.
Segons l’art. 20 de la Constitució, es reconeix i protegeix el dret de difondre lliurement idees i opinions.
El Consell de Govern ha aprovat el nomenament del nou dir. gral. del Servei de Salut.
Exclosos dels bancs: el periple de les persones migrants per obrir un c/c.

Respecte a la puntuació, si el punt de l’abreviatura coincideix amb altres signes de puntuació, es mantenen ambdós, excepte si es tracta del punt a final d’oració o els punts suspensius; en aquest cas no es farà servir el punt de l’abreviatura.

Aquestes són les cinc errades més freqüents quan elabores el teu c. v.
S’han establert mesures de seguretat, prevenció, etc.?

Tant pel que fa a l’accentuació com a l’apostrofació, se segueixen les regles ortogràfiques com si es tractés de mots sencers, de manera que les abreviatures han de mantenir l’accent i l’apòstrof si la paraula sencera en porta.

El preu de tots els productes ha pujat entre 20 cènt. i 50 cènt.
Ò. Puig ha quedat en primer lloc a la cursa.
Ja s’ha resolt quina serà l’ed. encarregada de publicar l’obra premiada.

També s’han de respectar les variacions de les partícules dels sintagmes abreujats, de manera que els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

El primer text correspon a un fragment de la n. de l’a. de Farishta; el segon, a la n. dels ed. de L’infinit dins d’un jonc.

Amb relació al gènere i al nombre, només admeten formes de femení i de plural les abreviatures creades per contracció, en les quals l’última lletra coincideix amb la darrera lletra del mot sense abreujar. En aquells casos en què la formació del plural comporta la modificació de lletres, això s’ha de tenir en compte. La resta d’abreviatures romanen invariables i no és adequada la repetició per formar el plural.

admdor. (administrador) = admdors. (administradors)
Sr. (senyor) = Srs. (senyors)
ctra. (carretera) = ctres. (carreteres)
admtiva. (administrativa) = admtives. (administratives)
pàg. (pàgina) = pp. / pàgs. / pàg. (pàgines)
Sra. (senyora) = Sres. (senyores)
núm. / n. (número) = núm. / n. (números)
tel. (telèfon) = tels. / tel. (telèfons)
nre. (nombre) = nres. (nombres)
gral. (general) = grals. (generals)

Algunes abreviatures tenen dues formes, de vegades perquè ja existeix un símbol. En aquests casos, es poden emprar tant l’una com l’altra, sempre que es mantengui la coherència i al llarg de tot el text s’utilitzi sempre la mateixa.

abans de Crist = aC. | a. de C.
abans del migdia = am (símbol) | a. m.
cèntim = ct. | cènt.
després de Crist = dC. | d. de C.
habitant / habitants  = h. |  hab.
per exemple = p. e. | p. ex.

Bibliografia de referència:

Costa, J.; Mestres, J. M.; Oliva, M.; Fité, R. (2007). «Les abreviacions» (p. 319-384). Dins Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Barcelona: EUMO Editorial. [En línia]
Diputació de Barcelona (2010). Les abreviacions. Material complementari d’elaboració de documents i tècniques d’expressió escrita. Barcelona: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona. [En línia]
Hernández Terrasa, F. (2018). «Abreviacions» (p. 439-466). Dins Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears (2a edició). Palma: Grafo S.A. [En línia]

Bibliografia complementària:

Generalitat de Catalunya (2021). Abreviacions. Barcelona: Pleca Digital. [En línia]