Diferència entre «gran» i «gros»

“Gran” és un adjectiu que es relaciona sobretot amb l’extensió i l’espai, és a dir, que algú o alguna cosa tenen unes mesures considerables que excedeixen les ordinàries, unes mesures relatives a la capacitat, la quantitat, la intensitat, etc. En canvi, “gros” és un adjectiu que es refereix al volum que ocupa un objecte i a la seva mida.

La diferència entre els verbs «sentir» i «escoltar»

“Sentir” significa percebre un so, és a dir, que és un fet involuntari conseqüència de tenir orelles. Es pot sentir un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. En canvi, “escoltar” és una acció voluntària que significa parar atenció

Diferències d’ús entre els verbs «ser» i «estar»

Sovint, els verbs “ser” i “estar” s’usen indistintament, principalment per influència del castellà, però tant al discurs formal com al discurs informal cal que recuperin el seu ús genuí. Aquí podeu trobar els principals casos on trobam conflicte i algunes indicacions respecte a quan emprar un verb o l’altre.

Ús de «propi» i «mateix»

“Propi” (i els seus derivats) no s’ha d’usar mai per indicar d’una manera emfàtica que es tracta precisament de la cosa que s’anomena i no d’una altra, és a dir, d’emfatitzar la identitat d’algú.

Les perífrasis d’obligació: «haver de»

En català, per indicar una obligació, una necessitat o una conveniència que s’ha de complir, es poden fer servir diverses construccions, però és freqüent l’ús d’algunes formes que no són normatives. Tot seguit us presentem exemples de les perífrasis verbals que cal evitar i les equivalències en català normatiu.

Concordança de l’adjectiu

El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes. D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana …

Consonant fricativa velar sorda [x] (grafies: j, c/qu) en manlleus de l’espanyol

Els manlleus de l’espanyol amb el so fricatiu velar sord [x] s’han adaptat al català de les següents maneres: 1) Adoptant la fricativa palatoalveolar [ʒ] (la dels mots genètica o detergent); 2) Mantenint el so [x], com en el cas de Rioja, jabugo o rojar (de l’esp. arrojar); o 3) Tradicionalment, substituint-lo pel so …

Vocal neutra [ə] en posició tònica

En gran part dels parlars baleàrics existeix la vocal neutra tònica ([ə]). Aquesta vocal apareix en mots que es pronuncien amb e oberta [ɛ] en central i amb e tancada [e] en nord-occidental i valencià. Es tracta de mots com ara cadena, cera, ple, sec, fred, abella i dels derivats amb el sufix –ès/-es(a) (francès, …