Parlant correctament és com s’entén la gent. El gerundi és una forma verbal que té valor duratiu i pot expressar tant una acció simultània com una immediatament anterior a la de l’oració principal. En aquest darrer cas, el gerundi sol indicar la manera com es realitza l’acció del verb del qual depèn. La campanya arriba … Continua llegint «Gerundi de posterioritat i gerundi de conseqüència»
En la majoria de parlars orientals, les vocals [e], [ɛ] i [a] esdevenen vocal neutra ([ə]) en posició àtona. La reducció vocàlica s’ha de fer tant als registres formals com als informals. contesta [é] > contesteu [ə] gel [ɛ́] > geleu [ə] casa [á] > caseta [ə] De totes maneres, hi ha un seguit d’excepcions, en … Continua llegint «Manca de neutralització [a], [e] i [ɛ] àtones»
Els verbs “anar” i “venir” amb un complement format per la preposició “per” i un sintagma nominal adquireixen el significat d'”anar a cercar” o “venir a cercar”. La tendència, en aquests casos, a afegir la preposició “a” davant de “per” és adequada al registre informal, però no al registre formal.
L’ús redundant del pronom “en” amb el verb “haver-hi” no és acceptable ni al registre formal ni al registre informal, ja que produeix la duplicació d’elements.
D’acord amb l’ús normatiu, en els contextos formals es recomana que s’eviti la concordança entre el verb “haver-hi” i el sintagma nominal, tant si el verb està en present com si està en qualsevol altre temps. Ara bé, en contextos poc formals, es tolera aquesta concordança.
En català, els numerals ordinals i cardinals presenten una flexió diferent. Els ordinals són variables, mentre que els cardinals no tenen flexió de gènere. En són l’excepció “un” (o “una”, sense plural), “dos” (o “dues”) i “cent”, que té les formes de plural “cents” i “centes”, per al masculí i el femení, respectivament
En català hi ha verbs que regeixen les preposicions “a”, “de”, “en” i “amb”. Quan es troben davant d’una oració introduïda per la conjunció “que”, la preposició s’elideix en els registres formals. Per tant, les preposicions “a”, “de”, “en” i “amb” s’elideixen davant la conjunció “que”.
Actualment, és freqüent l’ús del nexe “com” en comptes de “com que” per connectar una oració causal. Malgrat que de vegades també es fa servir la conjunció “com” per introduir aquest tipus d’oracions.
El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.
En situacions informals, es tendeix a pronunciar els diftongs precedits d’una consonant velar (c/qu, g/gu) com una sola vocal en paraules populars i patrimonials (i, sobretot, en posició àtona) …
