Etiqueta prescriptiva: no acceptable

La concordança del verb «haver-hi»

D’acord amb l’ús normatiu, en els contextos formals es recomana que s’eviti la concordança entre el verb “haver-hi” i el sintagma nominal, tant si el verb està en present com si està en qualsevol altre temps. Ara bé, en contextos poc formals, es tolera aquesta concordança.

Flexió del numeral cardinal «dos»

En català, els numerals ordinals i cardinals presenten una flexió diferent. Els ordinals són variables, mentre que els cardinals no tenen flexió de gènere. En són l’excepció “un” (o “una”, sense plural), “dos” (o “dues”) i “cent”, que té les formes de plural “cents” i “centes”, per al masculí i el femení, respectivament

Preposicions davant la conjunció «que»

En català hi ha verbs que regeixen les preposicions “a”, “de”, “en” i “amb”. Quan es troben davant d’una oració introduïda per la conjunció “que”, la preposició s’elideix en els registres formals. Per tant, les preposicions “a”, “de”, “en” i “amb” s’elideixen davant la conjunció “que”.

L’ús de «com»

Actualment, és freqüent l’ús del nexe “com” en comptes de “com que” per connectar una oració causal. Malgrat que de vegades també es fa servir la conjunció “com” per introduir aquest tipus d’oracions.

L’ús de l’article neutre «lo»

El “lo” neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. La utilització, en la parla oral espontània, de “lo” amb valor d’article neutre està estesa per tot arreu, i moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà.