Encara us fa por (de) no utilitzar bé les preposicions? A l’entrada anterior vam parlar sobre l’alternança de preposicions davant d’infinitiu en els casos en què aquest infinitiu fa de complement preposicional regit. En aquesta fitxa, però, parlarem de tres funcions sintàctiques que, si bé habitualment no exigeixen preposicions, quan es realitzen amb una subordinada … Continua llegint ««De» davant subjecte o complement directe»
Avui, insistirem {a/en} parlar de preposicions. Quan una subordinada substantiva complementa un verb, un nom o un adjectiu que regeix una preposició àtona, aquesta preposició pot mantenir-se, elidir-se (fenomen que es produeix davant de la conjunció que) o, en el cas de les subordinades d’infinitiu, pot canviar a una altra preposició. Fins a l’any 2016, segons … Continua llegint «Alternança de preposicions davant infinitiu»
En sabeu gens, res o cap? Algunes llengües romàniques tenen només un o dos mots per fer referència als conceptes que engloben les partícules gens, res o cap. Això, sovint, genera confusió entre els parlants i provoca que aquests mots s’acabin emprant de manera inadequada. Per evitar malentesos, especialment en el llenguatge periodístic, cal conèixer … Continua llegint ««Gens», «res» i «cap»»
Mentre no utilitzeu *mentres… Tot sovint, trobam que als textos periodístics s’utilitzen indistintament mentre, mentrestant i mentre que, tot i que s’haurien d’utilitzar a contextos ben diferents. Abans d’entrar en la diferència entre els uns i els altres, voldríem aclarir que les formes *mentres i *mentres que no són adequades en cap cas. MENTRE Mentre … Continua llegint ««Mentre», «Mentrestant» i «Mentre que»»
Tot seguit, us *vaig a explicar per què és preferible emprar el futur simple en lloc d’una perífrasi. El verb anar seguit de la preposició a i un infinitiu pot tenir valor d’imminència i en aquest cas es pot fer servir per designar situacions que estaven a punt d’esdevenir-se, però que finalment no van passar, … Continua llegint «Perífrasi anar a + infinitiu amb valor de futur»
La diferència entre que el Barça sigui campió si guanya el Betis o al Betis és substancial. Com a norma general, el complement directe se situa immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició, com podeu veure en aquests exemples: Un home assassina la seva dona a Dos Hermanas, a Sevilla. (no … Continua llegint «El marcatge diferencial d’objecte en català»
De vegades, les enumeracions inclouen molts elements i no els podem tenir tots en compte, especialment quan el que es pretén és només exemplificar algun comentari previ. En aquests casos, l’enumeració, que ha de constar com a mínim de dos elements, es deixa incompleta per mitjà de l’ús dels punts suspensius o d’un etcètera. Cal … Continua llegint «Enumeracions incompletes»
Avui parlarem de les enumeracions: quan s’utilitzen les majúscules i les minúscules, quins signes de puntuació són més adients i quins símbols s’utilitzen per fer les llistes. Les enumeracions són un recurs que consisteix a agrupar mots o grups de mots successivament per exposar diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació. Els … Continua llegint «Les enumeracions»
Avui us portam una fitxa lingüística per a tot Balears. Davant d’un nom de lloc, l’adjectiu tot pot significar ‘la totalitat d’aquest territori’ o ‘la totalitat de la població d’aquest territori’ i, en general, no concorda amb el topònim. Només quan el topònim és femení i duu article es pot fer la concordança. Sense l’article … Continua llegint «La concordança de «tot» i «mig»»
Durant un temps hi va haver molts dubtes pel que fa a la correcció de les expressions “degut a” i “donat que”, ja que es consideraven calcs inadmissibles del castellà, de manera que no es podien emprar al registre formal i es recomanava substituir-les per “atès que”, “vist que”, “ja que” o “com que”. Finalment, a l’edició de la Gramàtica de la llengua catalana l’any 2016 ambdues van ser acceptades amb valor causal i són normatives a tots els registres.
