El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Entre els usos habituals del guionet (separar mots a final de ratlla, enllaçar verbs amb pronoms febles i enllaçar, en els numerals, les desenes … Continua llegint «El guionet i els mots compostos»
En alguns territoris de parla catalana, de vegades es produeix l’addició de es- al començament d’algunes paraules femenines, principalment aquelles que fan referència a objectes formats per dues peces iguals o per noms col·lectius, els quals sempre s’usen en plural. Aquesta addició es deu, sovint, a una aglutinació del nom en qüestió amb l’article precedent … Continua llegint «Addició de ‘es-‘ inicial»
A l’hora d’abreviar els dies de la setmana i els mesos dels anys, així com els nombres ordinals, hi podem trobar gran variabilitat de fórmules. Avui parlarem de les més habituals.
A entrades anteriors vàrem parlar sobre les principals convencions i la normativa de les abreviatures. Vam indicar que la majoria d’abreviatures es poden escriure en minúscula o en majúscula, d’acord amb la grafia que correspongués a la paraula abreujada, però com és freqüent l’ús d’antropònims als mitjans i de fórmules de tractament, ens agradaria fer-ne un incís.
A fi de resoldre dubtes concrets que puguin sorgir, a tall de recordatori, tot seguit presentam de forma abreujada les convencions tipogràfiques més importants relatives a les abreviatures, així com algunes de les seves característiques principals.
Avui us parlarem de símbols, que són lletres o signes que serveixen per representar un concepte. Cal tenir en compte que són estandarditzats internacionalment i, per tant, s’escriuen de la mateixa manera en totes les llengües. Són d’ús freqüent a textos informatius, ja que ajuden a exposar la informació de forma més visual i clara. Tot i … Continua llegint «Els símbols»
Els pronoms personals tònics de primera i segona persona plural tenen, tradicionalment, les formes nosaltres i vosaltres com a generals. Col·loquialment i localment, però, s’han produït diferents variants …
Els noms i els adjectius masculins amb el radical acabat en ç, x, ix i tx formen el plural afegint la vocal de suport o entre l’arrel i la marca de plural s …
El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes. D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana …
En alguns compostos cultes, sovint s’elimina un dels constituents. És el cas de paraules com bus (de autobús), …
