Monoftongació de diftongs precedits de consonant velar (grafies: c/qu, g/gu) en paraules patrimonials

En situacions informals, es tendeix a pronunciar els diftongs precedits d’una consonant velar (c/qu, g/gu) com una sola vocal en paraules populars i patrimonials (i, sobretot, en posició àtona) ­—ag[o]ntar, aig[o] i derivats, eg[o] ‘egua’, enag[o]s ‘enagües’, Cinc[o]gema ‘Cinquagesma’, esc[o]rterar ‘esquarterar’, g[o]itar, g[o]rà ‘guarà’, g[o]nyar, g[o]ret, pasc[o] ‘pasqua’, c[o]ranta ‘quaranta’, c[o]rantena ‘quarantena’, etc.

Aquestes pronúncies s’eviten en els registres formals. En posició tònica, a Mallorca pràcticament només es dona monoftongació en la paraula c[ɔ]lque ‘qualque’ i en les formes amb l’accent a l’arrel del verb qualcar (o colcar) —jo q[wa]lc o c[ɔ]lc, tu q[wa]lques o c[ɔ]lques. A Eivissa encara es poden sentir, entre la pagesia i la gent d’edat avançada, formes com eng[ɔ]ny ‘enguany’, g[ɔ]tlera ‘guatlla’, c[ɔ]nt ‘quan, quant’, es g[ɔ]rdis ‘els guàrdies’, etc.