El gènere no és inherent a l’adjectiu, sinó que té una relació de concordança amb el nom (que sí que és inherentment masculí o femení): ordinadors portàtils, enciclopèdies obsoletes.
D’altra banda, cal recordar el gènere d’alguns noms, que sovint es fan concordar incorrectament per influència forana. Són masculins els següents mots: els afores, un avantatge, el bacteri, el compte, el corrent, el costum, un deute, el dot, un dubte, un escafandre, un estratagema, els espinacs, el full (‘foli’), el front, el llegum, el lleixiu, un orde (religiós), el pendent, el senyal, un tèrmit, un titella, etc. Són femenins els següents mots: una allau, una anàlisi, una aroma, la calor, una dent, la grip, una icona (i derivats com emoticona), una olor, la picor, la pols, les postres, una resplendor, la resta, la sida, la síndrome, la suor, la vall, la xocolata, etc.
Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]